Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Galiza
Causa Galiza anuncia la seva dissolució com a organització política després de 10 de lluita independentista

Ha obert un Fòrum de Debat Independentista està obert a la participació horitzontal, amb vocació constructiva, des d'aquest minut zero.

04/05/2023 Internacional

Amb sentiments contraris de pesar i determinació, la militància de Causa Galiza va adoptar la decisió de dissoldre l'organització, després de 10 anys de trajectòria política de defensa inquebrantable de la idea d'independència de la nostra pàtria.

Segons explica l'organització en la seva web, els motius que els porten a prendre aquesta decisió són variats i cadascun té el seu pes i aportació, apunten que "el debilitament orgànic, que en els darrers dos anys va assolir nivells mai assolits, no sembla tenir remei. El compromís i la capacitat militant no van poder revertir aquest procés i l'anèmia es va instal·lar permanentment en la vida quotidiana de l'organització. Aquest verí, al seu torn, va impedir la necessària oxigenació, entrada i renovació de la militància. La repercussió mediàtica abans, durant i fins i tot després de la resolució de les diferents operacions judicials contra l'independentisme gallec va comportar l'atribució i identificació de l'organització amb una ineludible càrrega negativa i valoració social. Malgrat els intents d'obrir nous espais i procediments per al treball polític i comunicatiu, aquesta negativitat no es va poder superar i, tanmateix, aquesta debilitat no va aparèixer de la nit al dia. Va ser fruit de l'abandó per part d'un sector significatiu de la militància de la necessitat de desenvolupar un treball polític continu dotat i dotat de coherència estratègica. De manera que, després de la resolució judicial del procés contra el lideratge i la militància independentista desencadenat va comportar un enfrontament sense precedents dins de l'organització que, de fet, va acabar amb el seu esquinçament i la separació dels camins polítics a seguir pels dos sectors en què estava dividit. Aquesta fractura suposa, a més gran escala, l'abandonament d'una part important de militants de cadascun d'aquests dos sectors".

Per tant, davant la impossibilitat, ateses les circumstàncies descrites, de donar resposta a la demanda cada cop més evident de dotar d'una organització independentista amb vocació participativa i capacitat d'incidir en l'agenda social i política del país, l'aplicació de la decisió a prendre va ser només una qüestió de temps.

En aquests 10 anys de vida com a organització política i els altres 6 com a plataforma sobiranista, assenyala Causa Galiza que ha demostrat que hi ha suport en els sectors gallecs més avançats a una opció de compromís clar i d'acció independentista. Ancorat a l'esquerra social, amb tendència a trencar amb el sistema capitalista, aquesta organització remota que Galícia necessita s'haurà de configurar en els propers anys.

Per a l'organització, "l'atac sistemàtic als drets nacionals i, sobretot, en els darrers temps, a les bases productives i al territori, exigeixen un reinici del procés d'acumulació militant". Ara es tracta, puntualitza que cal "Reunir, reunir i alinear nova militància al voltant d'un projecte que, tard o d'hora, pugui florir en el futur, serà l'objectiu de treball prioritari". En aquest sentit, un Fòrum de Debat Independentista està obert a la participació horitzontal, amb vocació constructiva, des d'aquest minut zero.

Cal recordar que l'organització va ser il·legalitzada durant un any, per l'Audiència Nacional per un delicte d'apologia del terrorisme 

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  4. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid