Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Isabel Pallarès, la primera dona que dirigí un sindicat als Països Catalans

Ressenya biografica d'Isabel Pallarès (Almacelles, 1964 - Barcelona, 2021), la primera dona que dirigí un sindicat als Països Catalans

30/04/2023 Memòria històrica

Fou professora d’educació secundària des de 1986, i sindicalista des de 1990, podem dir que fou, probablement, la figura més rellevant del sindicalisme català d’aquest inici del segle XXI.

Ensenyament

Abans de ser Secretària General, treballa la branca sindical d'Ensenyament –aleshores el Sindicat de Treballadors  de l’Ensenyament de Catalunya (STEC) on esmerça moltes hores de treball sindical i de reunions, contactes, negociacions, escrits de textos per a la nostra revista sindical i moltes mobilitzacions.

Va ser nomenada el 1999 docent a l’Institut de secundària Rovira-Forns de Santa Perpètua de la Mogoda, on s’incorporà el 2010, i aviat formà part de l’equip directiu que posà l’esforç a consolidar les tasques de millora dels resultats educatius i a aconseguir una major cohesió i inclusió social de l’alumnat.

Va ser la primera dona elegida per a dirigir una organització sindical de classe a Catalunya, per tant una de les que brillen entre les dones sindicalistes, tant del passat com una Isabel Vilà, una Francesca Saperas, una Teresa Claramunt o una Llibertat Ròdenas i moltes altres dones pioneres de la lluita sindical, com del present.

Intersindical

Del 1998 al 2013 va ser secretària general de la Intersindical-CSC, la primera dona a Catalunya. Quinze anys exercint aquest càrrec. Durant el seu mandat l’ambició de l’independentisme polític connecta amb la lluita per la millora de les condicions de treball i obre el camí per a la consolidació d’una proposta sindical fonamentada amb l’ideal de la llibertat nacional i de la igualtat. És sota el seu mandat com a secretària general de la Intersindical que es propulsa el creixement d’aquest sindicat i la seva assumpció de major representativitat en diversos sectors.

La Isabel Pallarès tenia clara la importància decisiva que per al procés d’emancipació nacional calia la creació d’un sindicalisme potent. 

La Intersindical-CSC, en el moment que Pallarès la va dirigir, era una organització petita que s’ enfrontava a l’univers sindical català a dos monstres instal·lats i a un buit en el sindicalisme nacional i de classe a Catalunya.

La construcció de la Intersindical-CSC com a sindicat nacional de classe no ha estat cosa de quatre dies ni de poques dificultats.

L’actitud de la Isabel Pallarès i la manera de treballar amb perseverança, convicció, fermesa i molta proximitat amb els companys i sindicalistes d’altres tradicions i països foren decisius en la construcció de la Intersindical-CSC. Amb el seu accent català del Segrià (d’Almacelles) que mai no va perdre, amb la seva excepcional condició de dona jove,  exemplificava a la perfecció el rol ascendent de les dones en la societat del segle XXI;

Una gran militant sindical, compromesa amb un projecte nacional català, compromesa amb els drets de la classe treballadora en el marc d’una lluita per un model social alternatiu.

Relacions amb altres sindicats

La Intersindical-CSC, com a sindicat nacional i de classe, buscà experiències en altres organitzacions de l’Estat espanyol i de fora per tal d’afrontar la seva pròpia evolució en un oceà sindical català dominat per CCOO i UGT, que eren, en aquell moment, l’espai habitual de militància sindical per a molts treballadors situats en el sobiranisme i independentisme català d’esquerres.

Les relacions bilaterals amb els altres sindicats d’esquerra de l’Estat, se situaven en tres grans espais:  d’una banda, l’intercanvi sobre la conjuntura política en uns contextos en què la relació amb l’Estat era, com sempre, violenta i repressiva. De l’altra intercanviar la realitat d’acció sindical en els respectius processos polítics.

Pel que fa a les relacions internacionals, va reeixir a incorporar la Intersindical a la FSM (Federació Sindical Mundial-WFTU), segona organització mundial en volum d’afiliació i representació, reconeguda per la OIT.  

També va ser peça clau en la constitució i la fundació (2002) de la Plataforma de sindicats de classe de nacions sense estat (PSNSE), agrupant diverses organitzacions sindicals bàsicament dintre dels àmbits dels Estats Espanyol, Francès i Italià.

Participà i organitzà:

-Primera conferència mediterrània de Nacions sense Estat, Barcelona, 24-26 novembre del 2005 que volia crear un fòrum de debat i de construcció d'alternatives socials, polítiques, econòmiques i democràtiques per a les Nacions sense Estat de la Mediterrània (nexe de comunicació) a partir de la interrelació entre totes elles i per sobre de les artificials divisions estatals. Sobre la base que les arrels culturals i les aspiracions de llibertat comunes configuren les bases sobre les quals crear nous referents mundials de respecte democràtic, de desenvolupament sostenible i de solidaritat.

-Congressos sindicals a Euskal Herria, Galícia, Còrsega i Catalunya i Jornades sobre feminisme a Brussel·les en el marc d’institucions de la Uniò Europea.

-Jornades Especifiques d’anàlisi (Negociació Col·lectiva, Marcs propis de relacions laborals...)

-Trobades Internacionals entre sindicats de nacions sense Estat.

Mor en un moment en què l’evolució de la Intersindical anava experimentant un creixement notable, bon moment que, per descomptat, no és aliè a la bona feina que hi havia fet Isabel Pallarès com a Secretària General des del 1998 al 2013.

Trobem a faltar les seves opinions intel·ligents, el seu compromís, les seves rialles, el seu sentit de l’humor, la seva fermesa, la seva valentia, el seu vitalisme, la seva amistat, tantes i tantes coses que fan que la tinguem en el nostre record i en el nostre sentiment per sempre més.

Valora
Rànquings
  1. Fem pinya -tothom, tothom i tothom- amb l'ANC !!
  2. Ha mort l'Encarna Jordan, veterana independentista
  3. Comunicat de la CACG en relació a la manifestació d'ahir a Lloret de Mar
  4. Esther Lucea: "...experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana"
  5. La CACG crida a participar a la manifestació del dia 10 a Lloret de Mar des de l'indret on es reuniran els Borbons
  6. La CACG es manifesta a Lloret contra la presència dels Borbons i l'entrega dels premis Princesa de Girona
  7. La CUP denuncia a Antifrau irregularitats de l’Hospital de Palamós
  8. 7 diputats de formacions independentistes de Còrcega, Polinèsia, Bretanya, Nova Caledònia i Euskal Herria al Parlament francès
  9. La nació catalana, singularitat històrica
  10. Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid