Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Discriminació lingüística
Una seixantena de queixes per discriminació lingüística a la universitat durant el primer quadrimestre del curs 2022-2023

El 43 % de les queixes rebudes són per manca d'oferta d'assignatures en català, un altre 43 % perquè alguna assignatura que s'havia d'impartir en català es va impartir en una altra llengua, i el 14 % per vulneracions d'altres drets lingüístics

16/03/2023 Llengua

En total hi ha hagut 56 queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat durant el primer quadrimestre del curs 2022-2023. La campanya "La universitat, en català!". Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), va arrencar a l'octubre d'ara fa un any amb l'estrena d'una web per facilitar les denúncies, i tenia el compromís d'informar cada quadrimestre de l'evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears. A través d'un formulari web, amb un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants poden fer arribar les denúncies i l'entitat les gestiona i les fa arribar al servei de queixes de la universitat.

Durant aquest primer quadrimestre del curs, la campanya ha registrat 24 queixes perquè una assignatura que s'havia d'impartir en català finalment es va impartir en un altre idioma (el 43 % del total), 24 queixes més per la manca d'oferta d'assignatures en català (43 %) i 8 queixes per la vulneració d'altres drets lingüístics (14 % del total). Es tracta del quadrimestre amb menys queixes dels tres que han passat des que va arrencar la campanya, un fet que l'entitat explica, sobretot, per dos factors: d'una banda, la campanya ha perdut interès mediàtic perquè ha deixat de ser una novetat i, d'altra banda, es detecta que molts alumnes ara es queixen directament a les seves universitats sense deixar-ne constància al portal de la campanya.

Pel que fa a la distribució de les queixes, per primer cop s'iguala el percentatge de queixes per manca d'oferta d'assignatures en català amb el percentatge de queixes per canvis en la llengua de docència. Aquest últim factor ha estat fins ara, i amb diferència, el principal motiu de queixa des que va arrencar la campanya, potser perquè és més fàcil percebre la discriminació quan el docent substitueix el català pel castellà, que no pas quan directament una assignatura s'ofereix en castellà. Tanmateix, aquest primer quadrimestre les queixes per l'absència d'assignatures en català han estat, com dèiem, tan nombroses com les que denuncien un canvi en la llengua de docència.

Entre els casos més greus, trobem el d'un estudiant que denuncia que un professor va avisar els alumnes que, si volien intervenir a la seva classe, ho havien de fer en castellà. L'objectiu era facilitar que els estudiants d'Erasmus poguessin seguir les classes millor i, per aconseguir-ho, fins i tot va demanar a una alumna que havia intervingut en català que traduís el que havia dit al castellà. Tot i que la majoria de queixes són presentades per alumnes, els professors també denuncien algunes discriminacions lingüístiques: és el cas d'una doctora i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona, que denuncia que hi ha revistes de la UAB que no permeten publicar-hi articles en català i que quan sí que es pot, sovint rep pressions del seu departament per fer-ho en castellà per aconseguir més citacions.

En relació amb la distribució de les queixes, gairebé se'n detecten a totes les universitats del territori, tot i que el nombre de queixes no és representatiu de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, la diferent sensibilització dels estudiants i el grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 40 denúncies, al País Valencià se'n recullen 11 i a les Illes Balears, 5. 

Les queixes per discriminacions lingüístiques cauen a les universitats de Catalunya i Balears, i gairebé es mantenen al País Valencià

Encara que el pes de les queixes a Catalunya sempre ha estat molt important, a mesura que ha avançat la campanya també s'han incrementat les queixes presentades per estudiants del País Valencià i les Illes Balears. En termes relatius, durant el primer quadrimestre del curs passat, quan va engegar la campanya, un 5 % de les queixes eren del País Valencià i un 1 % de les Illes Balears. El segon quadrimestre del curs, tots dos percentatges van pujar fins al 10 %, i durant el primer quadrimestre del curs actual, les queixes del País Valencià han estat el 20 % del total, mentre que les de les Illes, el 10 %. En termes absoluts, les queixes han caigut a tots tres territoris, però al País Valencià tan sols s'ha passat de 12 queixes el quadrimestre anterior a les 11 queixes d'aquest quadrimestre.

A Catalunya, les queixes per manca d'assignatures en català serveixen per constatar que les universitats encara han de fer els deures per assolir, com a mínim, els percentatges de docència en català definits al pla d'enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca. Es tracta d'un pla impulsat pel Departament d'Universitats i Recerca, que ha estat elaborat amb la participació de Plataforma per la Llengua i que ha de servir per incrementar la docència en català als graus fins a arribar al 80 % de les assignatures el 2025.

A les Illes Balears, l'entitat també acaba d'aconseguir que la UIB impulsi un pla d'increment de la docència en català que, de moment, preveu que d'aquí a tres anys els graus de menys docència en català imparteixin un mínim del 35 % de les classes en aquesta llengua. Es tracta d'un percentatge escàs que, tanmateix, incrementaria de manera significativa la docència en graus com el de Dret, en què, com va denunciar l'ONG del català, només el 21,1 % de les assignatures es poden cursar en la llengua pròpia del territori.

Al País Valencià, des de fa diversos cursos, la Universitat de València ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en català i ha passat d'un 29,7 % de crèdits en la nostra llengua el curs 2011-2012 al 38,9 % el curs 2021-2022. Es tracta, però, d'un cas especial, i al País Valencià fins i tot hi ha universitats en què el català és totalment inexistent: la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir o la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

La presència del català a la universitat, una qüestió que va més enllà de la llengua de docència

L'anàlisi feta en el marc de "La universitat, en català!" també permet veure que, més enllà de la docència, la presència del català té marge de millora en altres àrees de la universitat: s'han rebut queixes per discriminacions lingüístiques als serveis no docents de la universitat, queixes perquè algunes pàgines web (sobretot de màsters i postgraus) no tenen versió en català, queixes perquè la comunicació corporativa a les xarxes socials no prioritza el català (sobretot en comptes específics d'algunes facultats o estudis) i queixes perquè, tot i que una assignatura s'imparteix en català, té tota la bibliografia i el material de consulta en castellà.

Plataforma per la Llengua considera que les universitats han de liderar el procés de normalització del català i han de fer valdre la seva posició per afavorir el català en tots els àmbits d'actuació: a les xarxes socials, prioritzant les comunicacions en català; a la bibliografia especialitzada, incentivant les traduccions a la nostra llengua, i als serveis externs, incorporant clàusules lingüístiques per a les empreses concessionàries amb el requisit que el català sigui la llengua vehicular en aquests serveis externs.

L'entitat recorda que, segons la Llei d'universitats de Catalunya, el català ha de ser la llengua vehicular de la universitat i de tots els seus serveis. Així mateix, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atorga al govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, i especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català. Pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  4. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid