En un context d’emergència climàtica, on totes les projeccions indiquen un augment de les temperatures, augment de la freqüència dels esdeveniments extrems com sequeres i pluges torrencials i menys disponibilitat d’aigua, és urgent posar en marxa mesures d’adaptació al canvi climàtic.
S’estima una disminució de la disponibilitat d’aigua per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) del 22% aproximadament per al 2051. Davant d’aquest context, és urgent gestionar la demanda abans de planificar creixements urbanístics i econòmics. Si no plou passat l’estiu, els talls a les llars metropolitanes poden ser una realitat. En aquest context, és raonable preguntar-se si té sentit seguir creixent com a ciutats referents en el turisme de masses.
L’AMB ocupa el 2% del territori de Catalunya, però hi viu el 42,8% de la població del país. Aquesta concentració poblacional ha generat greus desequilibris territorials que afecten directament les masses d’aigua de Catalunya, com passa amb el transvasament del riu Ter cap a Barcelona. La garantia dels cabals de manteniment, la renaturalització i el bon estat ecològic del Besòs i el Llobregat, i la recuperació i gestió sostenible dels aqüífers metropolitans han de ser les prioritats de la gestió de l’aigua per cuidar les fonts estratègiques d’aigua locals.
Ara mateix ho estem apostant tot a la dessalinització i reutilització. Aquestes mesures són necessàries, però cal diversificar al màxim les fonts d’abastament, sobretot tenint present el cost energètic i l’impacte sobre el rebut de les famílies. És per això que cal apostar fermament per l’aprofitament d’aigües grises i pluvials als edificis i crear mecanismes com les tarifes socials, mínims vitals i comptadors socials per garantir l’accés a l’aigua a tothom. L’aigua és un dret humà reconegut per l'ONU que cal garantir.
La resposta a la crisi de l’aigua a l’AMB necessita d’una governança pública i comunitària, que ara mateix no és una realitat degut a la seva captura per part dels interessos privats. Cal que els municipis instin a l’AMB a facilitar la gestió pública per als municipis que ho desitgin en comptes de posar-hi obstacles, com s’ha fet fins ara. Cal impulsar la creació d’un observatori metropolità establert en el PECIA, que asseguri la governança de l’aigua per als ciutadans i usuaris, enlloc de per als interessos privats d’Agbar, Veolia i SUEZ.
Podeu descarregar el document 43 propostes sobre l’Aigua per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona davant la crisi global i l’emergència climàtica aquí.
