Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
23 de febrer, 1981. El cop reeixit i la preparació de la resistència
Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA. Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA.
Un dia com avui, 23 de febrer de 1981, els militars espanyols executaven un cop de estat que pretenia consolidar una suposada Transició, dita democràtica, però que no ho era. Pretenien que fos teledirigida de la mà dels militars i dels sectors més ultres.

Nosaltres, després d’uns anys de lluita als carres amb durs enfrontaments amb les forces d”’ordre” havíem entrat en crisi, especialment a causa de a la divergència de criteris de com prosseguir la lluita.

Jo, cansat i fart de divisions, vaig decidir canviar de vida, vaig marxar de Barcelona i em vaig instal·lar en el Ripollès, a treballar de pagès en una granja de gallines. La resta de companys van fer una mica el mateix, es van buscar la vida. I alguns altres van continuar amb la lluita, com en Digon, per exemple.

I el 23 F ens va torna a unir. Conegut el cop d’estat van fer una important, amb tot els membres que participàvem a les manifestacions i accions de resistència. La trobada es va fer al carrer Carretes de Barcelona, en un local, un bar d’uns companys. I vam decidir implicar-nos per fer fracassar o plantar cara al cap d’estat dels militars espanyols.

Vam decidir que la gent del bar coordinessin els moviments i els nostres contactes amb els barris que preparaven la Resistència al cop. Vam repartir la gent. I és poc conegut, però vam planificar un assalt a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil del carrer Sant Pau, molt a la vora d’on fèiem la reunió. El altres es distribuirien en las proximitats de casernes militars, la del Bruc, la d’intendència, de Sant Boi, i la d’artilleria en Sant Andreu. Un altre grup es desplaçaria a Andorra, on teníem molt de material, per baixar-lo a Barcelona.

A mi em va tocar, junt amb dos companys més, el de Sant Andreu. En arribar a Meridiana amb Aragó, la filera de vehicles militars era impressionant. Els vehicles militars romanien aturats, i vam suposar que esperaven ordres.

Per sort, per a tots, l’endemà i en mica en mica es va tornar a la normalitat!. 42 anys. El cop reeixit i la preparació de la residència. Tot això és història!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid