Tot i que els canvis polítics a Espanya fan presagiar nous aires també al País Valencià, les notícies sobre la llengua són ben dolentes. La pressió sobre la nostra llengua -la meva, la vostra, principatins, illencs o de Fraga- continua essent fortíssima, i no en farem res de dir-nos, orgullosos i emocionats, que tot i això la llengua sobreviu, perquè no es tracta de sobreviure, sinó de viure. Ester Pinter, des del País Valencià, ens envia unes cròniques descoratjadores: que la trobada, famosa per la seva gran participació, d'escoles en valencià va ser ignorada pel govern de la Generalitat valenciana, que només el 20% dels alumnes de ciutat de València estudien en valencià, que les escoles concertades no fan servir la llengua del país -què passaria si estudiessin una mica de pedagogia?-, que els instituts reben llibres de la Generalitat en valencià no normatiu, en contra de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua... En fi, un enfilall de penes a les quals no ens podem resignar. Cal un pacte lingüístic, promogut des de la societat civil, que obligui els polítics de tots els colors a defensar la llengua dels valencians i que possibiliti un compromís comú, per sobre de partits, car és un tema de salvació nacional. Per ara, l'única bona notícia és que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha tornat a sentenciar a favor de la unitat de la llengua, tot afirmant que ser llicenciat en filologia catalana capacita per donar classes de valencià. Que els déus ens ajudin: som un país que necessita els tribunals per a qüestions acadèmiques.
En un altre ordre de coses, llegeixo que els naturalistes estan greument preocupats per l'accelerada extinció d'espècies que s'està produint al nostre planeta -on, si no?- i que estan comparant la nostra època amb la dels dinosaures -ells no assenyalen ningú-, i també diuen que han quantificat l'extinció d'espècies vegetals i animals en un nombre que em deixa estupefacta: 12.259 espècies a punt de desaparèixer! Com que prendrem mesures serioses contra aquest terrible daltabaix, se m'acut que igualment podríem prendre mesures internacionals a favor de les llengües en perill d'extinció -se'n calculen unes mil, en poques dècades-. La idea és de Patrimoni natural de Jesús Tuson; seria un pacte internacional que comprometés tots els governs i que abastés totes les llengües. Apa, som-hi.
