Ells, en comptes d'autodeterminació ens parlen d'autonomia concedida des d Madrid i ens donen una pre-autonomia.
Nosaltres pel bé de la pau anem cedint. Ens avenim a participar en l'elaboració i aprovació d'una Constitució espanyola abans de poder fer la nostra. Ens avenim a l'establiment d'una estranya pre-autonomia.
I quan confiàvem que la Constitució respectaria les nacionalitats, ens les neutralitzen amb unes negacions tan directes del nostre dret d'autodeterminació, que se'ns fa impossible la col·laboració. I quan confiàvem que el traspàs de serveis fóra àgil i generós, veiem que es fa lentíssim i gasiu.
Diuen que les dificultats tècniques són grans, que no es pot predeterminar la Constitució. Però fins se'ns impedeix el control de la pròpia educació. Ni l'educació no volen que sigui autònoma. Que n'és, d'inexorable la dictadura que encara patim!
Un amic em deia avui: «No oblideu que nosaltres som un poble pactista que vol pactar amb una gent que no n'ha estat mai de pactista».
La resposta única que jo hi veig és la força. La força de la nostra unió. Ens havíem dividit massa els darrere temps. El nostre ferm pluralisme intern no pot impedir la nostra més decidida unitat mirant a l'exterior. La força d'un poble unit és l'única arma per a guanyar la negociació política.
Que no ho oblidin els nostres dirigents i el nostre poble en la diada de Sant Jordi d'enguany, de tan incerts resultats.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
