Què fem quan algú se'ns adreça en castellà? Canviem de llengua. Quan algú fa servir el castellà en una reunió catalanoparlant? Canviem de llengua. Quan ens diuen que hi ha present un estranger? Canviem de llengua. Si algú se'ns adreça en castellà? Canviem de llengua. Això s'anomena "submissió lingüística", i ho hem après dels altres parlants. Diuen que si insistim, som uns maleducats; que la comunicació és el que compta, i que, per tant, la llengua més forta és la més útil; que la llengua catalana és per a ús intern, però no podem "obligar" els altres a entendre la nostra llengua.
Una bona part d'aquests prejudicis lingüístics són fruit de la ignorància o de la falta de reflexió; una altra part és fruit de la mala fe. Hores d'ara encara és freqüent sentir a dir que "en castellano nos entendemos todos"; o "canvia tu de llengua que jo no penso canviar la meva"; o que l'obligació escolar del català és un atemptat contra la llibertat, però la del castellà, no.
Aquestes coses les ha analitzades el professor de psicologia de la Universitat de València, Ferran Suay, que va crear uns tallers de l'espai lingüístic personal que han funcionat diverses vegades al País Valencià i unes quantes al Principat, per iniciativa de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) i d'Òmnium Cultural. Els objectius d'aquests tallers és dotar de recursos psicològics el parlant per no canviar arbitràriament i automàtica de llengua. Cal evolucionar i adoptar posicions lingüístiques menys rutinàries, tot i que sovint ens insulten com si el català fos ofensiu. Insulten els que, ai senyor, a ells mateixos es diuen tolerants.
