Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Hipra: la Generalitat premia el negoci de la covid-19
28/07/2022 Hemeroteca

El govern ha concedit la Creu de Sant Jordi a la multinacional farmacèutica Hipra per desenvolupar una «nova vacuna» contra la covid-19, sufragada amb fons públics, que encara no ha estat aprovada per l’Agència Europea del Medicament però que ja ha reportat a la companyia beneficis milionaris.

La Creu de Sant Jordi, que va ser creada «amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya», ha recaigut el 2022 en 20 persones i 10 entitats.1 Entre aquestes últimes crida l’atenció Laboratoris Hipra SA, la multinacional farmacèutica de la família Nogareda amb seu a Amer, tradicionalment vinculada als productes veterinaris i que arran de la covid-19 ha fet el salt als tractaments per a humans.

Segons el decret de concessió, el govern li ha concedit el guardó «per la seva implicació en la recerca d’una nova vacuna contra la malaltia causada pel virus Sars-COVID2 [sic] i el seu compromís amb la salut pública al nostre país».2 A continuació, el decret exposa breument la trajectòria de la companyia i els mèrits que l’han fet mereixedora de la distinció,3 però n’omet els punts que farien el retrat menys afavoridor.

Ombres a l’historial

No tot són llums en l’historial d’Hipra. Alguns episodis que han transcendit revelen pràctiques empresarials qüestionables o directament condemnables.

El 1991 l’empresa va ser amonestada pel Tribunal de Defensa de la Competència per concertar preus amb altres companyies del sector, durant els anys 1987, 1988 i 1989, prèviament a la participació en concursos per al subministrament de vacunes al Ministerio.4

Més recentment, l’any 2017, l’organització de defensa animal Animal Welfare Foundation (AWF) va denunciar la participació d’Hipra, entre altres empreses, en l’esgarrifós negoci de les «granges de sang», instal·lacions on s’extreu la sang d’eugues gestants per obtenir una hormona de gran interès per a la indústria farmacèutica, ja que s’utilitza per estimular i sincronitzar el zel en animals de granja. AWF va revelar que Hipra era un dels clients de Syntex, empresa propietària de diverses granges a l’Argentina i l’Uruguai, on les eugues són explotades i maltractades cruelment i repetidament fins a la seva mort.5

I enguany han sortit a la llum les irregularitats detectades en l’auditoria de comptes de l’empresa, que segons sembla va ocultar l’origen dels seus ingressos «pel temor als seus rivals». En concret, l’auditor assenyala que Hipra no va indicar «la distribució de l’import net de la xifra de negocis per categories i mercats geogràfics».6

Pluja de milions

Un altre detall que el decret també oblida esmentar és que la recerca motiu del guardó ha estat costejada en bona part amb diners dels contribuents. Efectivament, durant els darrers dos anys el Ministerio de Ciencia e Innovación (MCI) ha destinat un total de 22,34 milions d’euros7 –part com a préstec i part com a subvenció directa– a finançar el desenvolupament del producte d’Hipra, anomenat PHH-1V. Amb ocasió de l’aprovació dels darrers ajuts la ministra Diana Morant es felicitava per aquest «exemple de col·laboració publicoprivada»,8 eufemisme habitual per referir-se al transvasament de recursos públics al sector privat.

A més, el 2021 la farmacèutica ha obtingut un préstec de 45 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Es tracta del segon préstec d’aquest organisme a Hipra, després d’una primera operació de finançament de 35 milions d’euros signada en dos trams durant el 2019 i el 2021.9 Segons el BEI, del qual són accionistes els 27 estats membres de la UE (l’estat espanyol hi
contribueix amb el 9,66% del PIB),10 aquest finançament «reforçarà el coneixement i la capacitat de producció d’Hipra per poder fer front a pandèmies actuals i futures».

Encara dins l’àmbit dels fons europeus, Hipra també ha rebut un bon pessic dels Next Generation gestionats pel MCI per dirigir l’anomenat Projecte RBDCOV,11 l’objectiu del qual és «provar l’eficàcia, la tolerabilitat i la seguretat de la vacuna recombinant Covid-19 d’HIPRA en nens, adolescents i persones immunocompromeses». El projecte es du a terme a través d’un consorci internacional on participa, entre altres, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, i gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros al llarg de 2 anys i mig.

Ja al 2022 i pel que fa als Next Generation gestionats per la Generalitat, dels 49,7 milions d’euros rebuts a comarques gironines «per a la recuperació econòmica post-pandèmia», 2,5 milions s’han destinat a Hipra.12

Els farmacèutics de moda

Probablement aquestes injeccions de capital no són alienes al fet que Hipra tanqués el 2021 amb un creixement de l’11% en la facturació (arribant a 281 milions d’euros) i un increment del 15% en els beneficis (fins a 47 milions d’euros).13 Ni segurament deu ser coincidència la inclusió de David, Maria del Mar i Arnau Nogareda en la llista Forbes dels «100 espanyols més rics del 2021».14 Els tres propietaris de la multinacional –«els empresaris farmacèutics de moda», segons la publicació– es van estrenar a la llista en el lloc 81, amb una fortuna valorada en 325 milions d’euros cadascun, en un any marcat per la crisi econòmica derivada de la gestió de la covid-19.

El futur, doncs, sembla somriure a Hipra, que pretén disputar la «batalla per la quarta dosi»15 a la campanya de reinoculacions prevista per a la tardor amb el seu PHH-1V, del qual preveu enllestir 600 milions de dosis aquest 202216 i ja ha acordat subministrar-ne cinquanta milions de dosis a Vietnam.17 Al mateix temps, amplia línies de negoci i ja treballa en altres productes per a humans.18 I això, recordem-ho, per un producte encara no aprovat.

Tot per la «vacuna espanyola»

El govern de l’estat està entossudit a aconseguir una «vacuna espanyola» i, després que els projectes públics sota l’empara del CSIC s’hagin encallat o endarrerit,19 aposta decididament pel projecte privat. Hipra és ara la nineta dels ulls de la Moncloa, que des del febrer desplega gestions a Brussel·les perquè la Comissió Europea inclogui el PHH-1V «al catàleg de sèrums que la UE va ajudar a desenvolupar amb subvencions i dels quals va realitzar després compres conjuntes».20

Amb l’objectiu patriòtic per davant, el govern no està per foteses. Quan una vintena d’organitzacions van demanar a l’executiu que garantís «l’accés global a la vacuna de la farmacèutica Hipra»,21 la ministra Morant va respondre taxativa: «No s’han liberalitzat les patents de les vacunes que ja hi ha. Si no es pren una decisió global per a la resta, per a aquesta tampoc».22

El que sí que deu preocupar al govern espanyol són els successius ajornaments en l’aval de la UE al PHH-1V. El veredicte de l’Agència Europea del Medicament (EMA) s’esperava a final de maig o principi de juny, però la companyia ha hagut d’enviar «més aclariments»;23 després es preveia al juliol, però a hores d’ara encara no s’ha produït.

Mentrestant, per endolcir l’espera i fer bullir l’olla, els mitjans donen àmplia cobertura a Hipra amb entrevistes, reportatges i notícies que reprodueixen amb més o menys literalitat el seu darrer comunicat, on s’assegura que el PHH-1V és eficaç contra les noves variants i subvariants i no provoca efectes adversos rellevants.24

Una distinció business-friendly

Sigui més o menys segura i sigui més o menys eficaç, la qüestió és quina necessitat hi ha d’una «nova vacuna» i d’una nova «dosi de reforç», més enllà de l’interès comercial, per a una malaltia amb una taxa de mortalitat que fins i tot les fonts oficials que en el seu moment van inflar-la desproporcionadament ara consideren ja insignificant.25

En concedir la Creu de Sant Jordi a Hipra, el que fa la Generalitat no és sinó premiar el negoci –nostrat, això sí– de la covid-19 i tot el que l’envolta: la perpetuació de l’estratègia «vacunal» en detriment de la prevenció i d’altres tractaments no tan lucratius per a la indústria, l’experimentació a cost zero amb infants, joves i població vulnerable, l’espoli de recursos públics cap al sector privat mentre es debilita més i més la sanitat pública, l’opacitat, impunitat i nul·la responsabilitat social de les empreses farmacèutiques, l’enriquiment obscè dels seus líders en plena crisi econòmica…

En definitiva, estem davant un guardó business-friendly que sens dubte ha estat molt ben rebut per les elits econòmiques però que té molt poc a veure amb prestar serveis destacats a Catalunya (almenys amb la Catalunya per sota de Pedralbes) i menys encara amb cap compromís amb la salut pública.

NOTES:

1. «Creus de Sant Jordi». Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya, s/d [consultat 07/2022].

2. De manera insòlita, sobretot després de dos anys de martelleig constant, en un text oficial publicat al DOGC apareix escrit erròniament –en dues ocasions– el nom del virus SARS-CoV-2.

3. «Tradicionalment dedicada a la investigació, producció i comercialització de vacunes per a animals de granja, HIPRA té la seu a Amer i filials a diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica. Compta amb 2.500 treballadors i actualment és el sisè fabricant de vacunes veterinàries del món. Arran de la pandèmia de la COVID-19, la multinacional catalana va entrar en el sector de la salut humana, posant-se a disposició de les autoritats sanitàries a través de diverses accions com el processament de testos PCR per a centres sanitaris. En aquesta nova etapa, els Laboratoris Hipra han començat a desenvolupar una vacuna contra la malaltia causada pel virus Sars-COVID2 [sic], que actualment es troba en la darrera fase d’estudi amb resultats molt satisfactoris». Decret 130/2022, de 28 de juny, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 8699, 30/06/2022.

4. «Hipra». Viquipèdia, s/d [consultat 07/2022]. «Hipra, la vacuna catalana». ViaEmpresa, 13/05/2021.

5. En cada extracció de sang les eugues són colpejades i maltractades. Com a conseqüència, pateixen lesions i anèmies que no es tracten. Un cop deixen de secretar l’hormona, se’ls indueix l’avortament i el procés torna a començar. I així fins que deixen de ser productives i moren o són enviades a l’escorxador. «Hipra». Viquipèdia, s/d [consultat 07/2022]. «Blood Farms». Animal Welfare Foundation, 2018. «Granjas de sangre: la cruel industria que explota yeguas preñadas para aumentar la producción de cerdos». Público, 24/11/2021.

6. «La empresa de la vacuna española del covid ocultó el origen de sus ingresos». El Confidencial, 06/07/2022.

7. El MCI ha sufragat tres projectes de manera consecutiva: el primer per mesurar la immunogenicitat del tractament en ratolins, el segon per investigar el seu impacte en humans i el tercer per donar pas a la fase IIb/III dels assaigs clínics. «El Gobierno destinó 22 millones al desarrollo de la vacuna covid de Hipra». Redacción Médica, 28/02/2022.

8. «El Ministerio de Ciencia e Innovación aprueba la financiación con casi 15 M€ de los ensayos fase IIb/III de la vacuna española de Hipra». Ministerio de Ciencia e Innovación, 29/10/2021.

9. «El BEI apoya a HIPRA para el desarrollo de una vacuna contra el COVID-19». European Investment Bank, 25/11/2021.

10. «Banco Europeo de Inversiones». Ministerio de Hacienda y Función Pública, s/d [consultat 07/2022].

11. «Projecte RBDCOV». Projectes R+D, Hipra, s/d [consultat 07/2022].

12. «Els ajuntaments, Hipra i la UdG concentren bona part dels fons de la UE a Girona». Diari de Girona, 14/05/2022.

13. «Hipra gana 47 millones y vende una de sus líneas de negocio». Expansión, 29/06/2022.

14. «Los 100 españoles más ricos 2021». Forbes, s/d [consultat 07/2022].

15. «Hipra y Sanofi disputarán a Pfizer y Moderna la dosis de recuerdo en otoño». El Economista, 29/06/2022.

16. «Elia Torroella (Hipra): “Produciremos 600 millones de vacunas contra el Covid-19 en 2022”». Planta Doce, 01/02/2022.

17. «Hipra sube otra marcha e incrementa un 15% su beneficio en 2021, hasta 47 millones de euros». Planta Doce, 30/06/2022.

18. La farmacèutica d’Amer lidera un projecte per investigar «una nova vacuna contra del virus sincitial respiratori (VSR), causant de bronquiolitis i pneumònies que afecten totes les edats i, en especial, nens de poca edat a tot el món», per al qual ha rebut –sorpresa– un nou ajut del MCI, en aquest cas de 2 milions d’euros. «El programa 'Misiones Ciencia e Innovación' destina 121 millones de euros a 37 grandes proyectos en cooperación». La Moncloa, 04/01/2022.

19. «La vacuna española de Hipra despega mientras los proyectos del CSIC se atascan en la primera fase». Infolibre, 31/01/2022.

20. «Darias intenta ante Bruselas que todos los países de la UE compren dosis de Hipra, la vacuna española contra la Covid». 20 Minutos, 10/03/2022.

21. «Una veintena de organizaciones pide al Gobierno que garantice el acceso global a la vacuna de la farmacéutica Hipra, desarrollada con inversión pública». Amnistia Internacional, 22/02/2022.

22. «ENTREVISTA | Diana Morant: "Sin una decisión global para liberar las patentes de las vacunas, la de Hipra, tampoco"». 20 Minutos, 07/03/2022.

23. «Morant creu que la vacuna d'Hipra podria tindre l'autorització "a final de maig"». Europa Press, 11/04/2022. «Hipra se acerca al veredicto de la primera vacuna española frente al Covid-19». Cinco Días, 08/07/2022.

24. «La vacuna contra la COVID-19 d’HIPRA demostra una bona resposta d’anticossos neutralitzats contra les subvariants Òmicron BA.2 i BA.4/BA.5». Hipra, 19/07/2022. Paral·lelament, la farmacèutica ha creat aquest mateix juliol un «comitè d’experts» per tal d’elaborar «un dossier tècnic que ajudi a reforçar la legitimitat de la vacuna»: «HIPRA crea un comitè d'experts i expertes pel projecte de la vacuna contra la Covid-19». Hipra, s/d [consultat 07/2022].

25. «Del 22% de mortalidad a casi un cero: así ha cambiado el covid en España». Redacción Médica, 22/05/2022.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid