Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català a l'Escola
Salvador Ribot deixa la Vaga de Fam tot dient: "la solució passa per la confrontació, la desobediència civil i la insubmissió lingüística al centres escolars"

Critica la invisibilització dels mitjans de comunicació públics a la que ha estat sotmès i avisa l'aprovació de la llei, "no aturarà la repressió espanyola, ans el contrari". El text acaba amb un contundent crit: "Fora les togues de les nostres escoles". Tot just fa 13 que començava la vaga, Llibertat.cat recollia aquesta afirmació de Ribot: "Espanya ha trobat com a arma de destrucció massiva, la justícia"

09/06/2022 Llengua

Coincidint amb l'aprovació de la anomenada "Llei del Català", Salvador Ribot ha llegia un comunicat davant del Parlament, acompanyat de Jaume Sastre i Tati Furriols on apuntava a l'abandonament de la Vaga de Fam que tot just feia 13 dies que havia inociat a Celrà en contra d'aquesta Llei. 

Durant aquests 13 dies, Salvador Ribot ha rebut moltes mostres de solidaritat d'arreu dels Països Catalans, com per exemple Mentrestant els mitjans de comunicació públics catalans no trobaven encara el camí de Celrà, petit poble del Gironès on Ribot feia la Vaga de Fam.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs ha manifestat a l'inicia del debat sobre l'esmentada llei que "Deixeu-me destacar, entre tots ells, el jutge de pau Salvador Ribot pels 13 dies de vaga de fam en defensa de la llengua".

Una llei, segons la CUP que "liquida legalment la immersió i ha obert la porta a la segregació escolar per raó de llengua". Carles Riera afirmava que "Obra la porta al bilingüisme a les escoles catalanes. I ho fan sense el consens de la comunitat educativa. De debò calia +3 mesos per fer aquest nyap?"

Comunicat Final de Vaga de Fam Dia 13
Avui porto 13 dies de vaga de fam per defensa el català, una de les formes m vontundents de la desobediència civil i la lluita activa no violenta. Al llarg d’aquest temps m’he reunit en quasi una dotzena de polítics de diferents formacions com ERC, Junts, Poble Lliure i la CUP per tractar el tema de la llei, ha estat difícil atès que partíem de punts contraposats. Aquesta llei que avui s’aprova obra una escletxa per atacar a la llei de política lingüística vigent a partir de les sentències dels tribunals espanyols.
Espanya actua com una empresa d’enderrocs que sistemàticament i sense pausa va dinamitant la llengua catalana, això ve de lluny, ens volen submisos i que anem pagat per poder invertir a Madrid en infraestructures, ja veieu com tenim les nostres, i per mantenir una corona plena de lladres infectes.
Ja tocaria la desobediència del Govern Autonòmic, sempre diuen que hem tocat fons i que quan hi hem arribat, pel forat, ens tiren un pic i una pala i seguim excavant com ases. És motiu de ràbia per a la ciutadania veure els nostres governants abraonats dient-nos que ja n’hi ha prou però tot seguit es posen les genolleres, s’enganxen una bena amb esparadrap i feina feta. Prova d’això és que hem estat objecte de la invisibilització per part dels mitjans de comunicació públics.

Que un sol pare pugui decidir com ha de ser l’ensenyament és indignat. Això sí, cal l’ajut del jutges compromesos amb el “Movimiento” i d’aquests en tenen un munt. Per cert, ens parlen del 25% i és una manipulació mediàtica, la demanda judicial és d’un 50% i la mesura cautelar de MÉS d’un 25% que no uns enganyin.

Actes de desobediència civil, no de col·laboració amb l’enemic i la lluita activa no violenta com aquests són necessaris perquè la classe política de n’adoni que poden fer el que vulguin. Aquesta ha estat la segona vaga de fam, en caldran més. La lluita contra el col·laboracionisme del govern autonòmic continua.

Avui tornem a ésser davant la seu del Parlament, igual que el 28 d’abril van venir Jaume Sastre i Tati Furriols per reclamar el mateix que jo. Aleshores la van deixar en el moment en què Junts va sortir del pacte de la vergonya. Una petita victòria però ja he vist com ha acabat.

La minsa victòria d’avui ha estat que hem despertat les consciència d’un polític que no ha seguit la disciplina de partit, una victòria simbòlica, si voleu, tenint en compte que al final s’ha aprovat la llei, però atenció, això no aturarà la repressió espanyola, ans el contrari.

Amb l’equip de suport d’aquesta vaga de fam hem decidit que aquesta ja ha complet l’objectiu i s’ha d’acabar e aquest moment. Com hem dit en altres ocasions, al final la solució passa per la confrontació, la desobediència civil i la insubmissió lingüística al centres escolars, una iniciativa en la qual fa temps hi estem fent feina.

Tot el meu agraïment a l’equip de suport, metges, amics i amigues, al portaveu d’aquesta acció, Dani Cornellà, i a tost vosaltres que ens heu vingut a donar suport.

Visca la Terra
Fora les togues de les nostres escoles
El català no es toca

Salvador Ribot

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid