Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Salvador Ribot i Pons: "Espanya ha trobat com a arma de destrucció massiva, la justícia"
30/05/2022 Entrevistes

Entrevista a Salvador Ribot i Pons, activista polític, social i cultural. Ha començat una vaga de fam a Celrà en defensa del català i contra la imposició del 25% d’espanyol al sistema educatiu.

Amb 60 anys i prejubilat de d’una multinacional on va fer de Gestor d’Operacions i Jutge de Pau represaliat a l’any 2002 per fer servir el català al Registre Civil, portaveu per Girona dels Jutges, varem guanyar. Organitzador del “I Congrés de Piulaires per la República Catalana” i “Hereus Herois” a Celrà. Des del 2017 va participar en la redacció dels continguts del Consell per la República amb Fem Consell. President de l’Associació per la Cultura Digital de Catalunya.

Amb un dilatat activisme, ha realitzat més de 80 conferències per al Consell per la República, i ha presentat llibres “101 Comunicats”, “Pinzellades de Llibertat” i d’altres relacionats amb l’activisme i les llibertats. Participant redactor de la “Carta Catalana de Drets i Responsabilitats del món Digital” que es va presentar al Parlament, i que les mesures repressives del 155 van impedir

Has començat una vaga de fam des de divendres 27 per defensar la llengua a l’escola, seguint els passos de Jaume Sastre i Tati Furriols: Comptes amb el suport de Dani Cornellà, diputat de la CUP: Com s’estableix aquesta coordinació?

Tot i que soc de Junts per Catalunya fa molts anys que conec al Dani, ens hem trobat en moltes situacions complexes, ja us ho podeu imaginar. Després de la vaga de fam del Jaume i el Tati a la Casa de la República de Vic estàvem convençuts que aquest recurs s’hauria de tornar a fer servir, malauradament teniem raó.

Ens coordinem amb els voluntaris de Celrà i amics per tal de poder atendre les necessitats del dia a dia que comporta mantenir la vaga de fam i el Dani s’encarrega de ser el portaveu.

La vaga de fam ha estat un recurs molt útil i mobilitzador, com per exemple en el cas de Jaume Sastre contra la política educativa del govern de José Ramon Bauzà a les Illes el 2014: creus que la teva vaga de fam pot aconseguir els mateixos objectius actualment al Principat?
Has posat un exemple perfecte d’activisme, fins i tot abans d’ahir sortia a la premsa balear que la piscina del periodista Pedro J. Ramirez tornarà a ser d’utilitat pública després de les mobilitzacions del Jaume i del periodista Joan Puig.

Responent als objectius, mai quan comences una protesta com aquesta et pots imaginar quan s’acabarà, però ho tenim complicat. L’objectiu és remoure les consciencies dels parlamentaris que votaran la nova Llei del català (també hi ha un decret llei per protegir als mestres). Aquest objectiu en part ja s’ha aconseguit amb la visita de varis membres del parlament on cada un ha exposat els seus punts de vista i jo els he exposat el meu.

L’objectiu és remoure les consciencies dels parlamentaris que votaran la nova Llei del català (també hi ha un decret llei per protegir als mestres
Lluís Maria Xirinacs és l’exemple més proper quant al recurs de la vaga de fam. I va aconseguir mobilitzar tota una generació amb la seva acció. T’hi sents influenciat?
Evidentment, Xirinacs és l’exemple a seguir de resistència, resiliència, persistència i lluita no violenta activa. Si ho rumiem bé és el camí que ens queda, l’estat espanyol és un enemic ferotge que té al seu costat la justícia, clavegueres, polítics autonòmics, forces repressives etc...

Espanya ha trobat com a arma de destrucció massiva, la justícia, ho veiem cada dia amb la repressió sistemàtica que pateixen els més de 4.000 represaliats, ni a l'època del Xirinacs s’havien atrevit a tant. Acabo amb una cita de Mahadma Ghandi «La força no ve d’unes capacitacions físiques, ve d’una voluntat indestructible»

-Com creus que interpretaran els alumnes actuals aquestes vagues de fam per la llengua en un futur? Quina imatge creus que pot tenir el jovent de les informació d’un acte de sacrifici com és una vaga de fam?

Difícil pensar com ho interpretaran en el futur, estem escrivint l'historia i aquesta serà qui ens jutgi.

El jovent te un pensament molt crític amb el que està passant a Catalunya avui, varen esser-hi quan va caldre que hi fossin i hi tornaran a estar, n’estic convençut. Els mes grans els hi estem enviant missatges molt erronis com la lluita entre partits independentistes, clar exemple del que no s’ha de fer.

Sovint em pregunta la gent de seny: i quan serà l’embat?, el jovent no ho pregunta, però hi seran.

Exemples: Paris – maig del 1968 «Vosaltres no us en vareu ensortir, ara ens toca a nosaltres» «Els que tenen por estaran amb nosaltres si ens mantenim ferms» «Descordeu-vos el cervell tan sovint com la bragueta»

Sovint em pregunta la gent de seny: i quan serà l’embat?, el jovent no ho pregunta, però hi seran.
La classe política sobiranista et farà visites, com en el cas de Sastre i Furriols: però creus que la teva vaga els mobilitzarà, o tens més esperança en la població, en la massa més crítica del moviment independentista?
Estic absolutament segur que una vaga de fam, poques vegades, mobilitzarà a la classe política, per la seva disciplina de partit, però a través d’aquestes visites tenim l’oportunitat de remoure les seves consciències i projectar missatges a la resta de la ciutadania, tal vegada nous paradigmes.

Només amb el nostre empoderament serem lliures, els partits polítics, ara com ara, són actors circumstancials, que gairebé sempre depenen dels passos que fa el colonitzador per esclafar-nos, i què ens diuen els nostres? molts cops, que no poden fer-hi res (Un polític mai pot dir que no pot fer res – Winston Churchill).

Saps que superar els 40 dies de vaga de fam pot tenir efectes adversos en la salut del vaguista de fam, oi? Quins límits has plantejat en l’inici de la teva acció?

Una vaga de fam és una activitat molt viva, depèn de com es mogui l’adversari, avui mateix segur que hi haurà algun canvi que farà que modifiquem els plans i els terminis. L’objectiu hi és: reivindicar fins que s’aprovi o no la Llei, des de l’inici el límit de l’acció el condiciona aquesta decisió.

L’objectiu hi és: reivindicar fins que s’aprovi o no la Llei, des de l’inici el límit de l’acció el condiciona aquesta decisió.
L’irlandès Terence James MacSwiney, batlle de Cork, va morir després de 74 dies en vaga de fam el 1920. Creus que la defensa de la llengua i de la llibertat del país mereix uns sacrificis similars?
La vaga de fam és responsabilitat de qui provoca el conflicte que desencadena aquesta reacció. La defensa de la llengua i de les llibertats, al llarg de la historia, ha exigit molts sacrificis, fatals en molts casos però que han servit per guanyar drets i llibertats, que hem de seguir defensant, com és el cas d’avui.
En Tomàs Sayes, company de Llibertat.cat i perseguit actualment per haver participat en mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél, va dur a terme una vaga de fam per l’ensenyament públic que va durar un mes i per la qual va haver de ser hospitalitzat. Els presos independentistes dels anys 70, 80 i 90 van dur a terme nombroses vagues de fam per reivindicar els seus drets o el seu estatus com a presos polítics... Creus que en l’actualitat es té consciència d’aquests antecedents catalans que enllacen amb la teva acció en defensa de la llengua?
No, i precisament hem d’explicar i refrescar aquests fets al jovent i a la societat en general, quants anys feia que no hi havia tanta confrontació? La lluita per la independència o per drets no és nova, com tampoc la repressió i les accions de protesta; cal que tothom en sigui conscient que això ve de lluny.
La lluita per la independència .... cal que tothom en sigui conscient que això ve de lluny.
-Sense llengua no som poble?
NO
Plantegeu la possibilitat que més persones s’afegeixin a la teva vaga de fam? Simultàniament o de forma encadenada...
Aquesta vaga de fam està oberta a qui s’hi vulgui afegir. Després de la vaga d’en Jaume Sastre i en Tati Furriols érem absolutament conscients que caldria fer mes accions d’aquesta mena, ara estem a la segona i en caldran més, tant de bo no facin falta.
Una darrera pregunta: com és que aquestes vagues de fam per la llengua només les emprenen persones grans, que precisament sou mèdicament més vulnerables?
Tot això no té a veure amb la vulnerabilitat, té a veure amb la capacitat de pensament critic, que el jovent també té, això si amb el bagatge d’una història de vida viscuda. No cridaria el jovent a fer vagues de fam sinó amb l'estratègia de canvi de paradigma, el de desobediència civil i lluita activa no violenta (DECANVI).
Moltes gràcies per l’entrevista i avant. I com diuen els versos d’Espriu: “Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d'accés al ple domini de la terra.”
Si em permeteu una darrera cita: «La llei mai va fer als homes més justos; i la raó del seu respecte per ells.
Inclús els millors disposats es converteixen a diari en agents de la injustícia»
Henry David Thoreau.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid