És així, podem fer anques enrere en els drets de les dones no tenim res assegurat. Ni de les dones, ni de totes les persones de bona voluntat. A Afganistan els talibans al poder han tornat a prohibir que les dones puguin sortir destapades l carrer. Les obliguen anar amb el burka, aquesta tela que les cobreix de cap a peus, que permet veure-hi per un tros davant els ulls, per una reixeta.
Sí, a aquest llunyà país asiàtic que ha patit guerres, ocupacions, i més guerres i més ocupacions de forces estrangeres, ara, al segle XXI qui governa el país marca les regles de les relacions humanes al carrer, a les escoles, a la vida quotidiana. Pretenen tornar la vida del segle vint-i-u a la del segle setze, o ... És igual, volen tornar enrere i obliguen la ciutadania a fer-ho amb repressió i manca de llibertat.
No deixarem de tenir present les dones, els homes, els infants d’aquest país ric en matèries primeres, que ha patit i pateix tant dolor, tant sofriment, tanta injustícia.
També tindrem present aquelles persones que fugint d’aquesta realitat han vingut cap a terres europees cercant una vida digna, en pau. S’han trobat totes les dificultats del món, s’han trobat portes tancades i burocràcia a balquena per aconseguir un lloc on viure amb la família. I no ha acabat el seu patiment, tant en països propers com als nòrdics com a Dinamarca que els expulsa sense contemplacions.
Aquests dies hem vist a la premsa la realitat de refugiats que han arribat aquí, terra d’acollida de milers i milers de turistes, que han comentat la gran diferència que veuen en observar els braços oberts amb què s’acull a les famílies i persones ucraïneses que arriben fugint de la destrucció i la guerra. És ben cert, la hipocresia dels Estats membres de la Unió Europea que faciliten l’arribada, l’estada, el treball d’aquestes persones i posen barreres, totes, a les que vénen del sud, de l’orient, dels països en conflictes com Afganistan.
No volem cap guerra, cap conflicte, ni a Europa ni a Àfrica, ni Àsia, ni... Volem la pau i les possibilitats d’una vida digna allà on es neix. Som moltes les persones que pensem que no volem tornar enrere com les cranques, no volem que dominin la política les grans empreses de la indústria de les armes, aquests que guanyen i guanyen amb la mort i la destrucció.
Perquè si no hi hagués espoliació de les matèries primeres dels països del sud per part de les grans empreses del nord, si hi hagués una solidaritat com cal, no caritat, sinó ajuts per refer les destrosses fetes per les guerres, molts pobles podrien viure en pau, sense necessitat de veure com els més preparats, els professionals, i sobretot els joves, fugen de la misèria i de la fam. És el capitalisme, és cert. Per això sabem que és possible capgirar-lo.
Encara hi ha esperança, n’estic convençuda i en tenim algunes mostres. La unió de les esquerres a França per envestir amb les eleccions legislatives del juny, per donar una alternativa al dretà Macron. Per tenir un poder executiu que pugui fer una altra política, que recuperi les esperances de la gent.
Ha guanyat a Belfast el Sinn Féin, per primera vegada podrà formar govern, amb noves lideresses que hauran de ser fortes i plenes de coratge per envestir l’acció de govern. No li posaran fàcil, les dretes no saben perdre, posaran tots els bastons a les rodes per fer fracassar un govern progressista.
A Brasil també es teixeixen aliances fortes de les esquerres i el centre enfront del President Bolsonaro, per a les eleccions d’octubre. En Lula pot tornar a ser President, amb un equip fort que pugui reconstruir el malmès país destrossat per la política d’extrema dreta.
Com les cranques podem fer passes enrere, és cert i ho veiem també al gran país que vol ser model pel planeta, els EUA i els intents d’il·legalitzar l’avortament, la lliure elecció de les dones de ser mare o no.
Però no caiguem en el desànim. Milers i milers de feministes, de persones demòcrates de bon de veres surten al carrer a impedir aquests intents. Ho aconseguiran, podeu creure-ho.
Creguem en la força de les idees revolucionàries que volen transformar aquesta societat, aquest sistema depredador, patriarcal, injust i insolidari. Han canviat moltes realitats en el llarg de la història de la humanitat. Ho continuaran fent, amb el coratge, la valentia, que dóna el convenciment que un altre món, una altra societat és possible.
