Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ucraïna – Carta oberta a la CUP

“Declaro la guerra a mort al xovinisme de la nació dominant” (Lenin, 1922)

 

M’assabento, amb astorament majúscul, que la CUP es desmarca de la condemna parlamentària contra la invasió putinista d’Ucraïna. Encara ho rebla, la CUP, amb un comunicat oficial on no existeix invasió russa d’Ucraïna, sinó “accions militars” (eufemisme jesuític) “que pateix el poble d’Ucraïna per part de Rüssia i de l’OTAN” (així mateix), i en què es reclamen condicions de pax romana equivalents a concedir a l’invasor tot allò que exigeix.

Estic indignat. Amb el que fa la CUP, i amb el que fa amb el meu vot.

Així doncs, companys, ¿m’esteu dient que la CUP dóna suport (parcial i matisat, sí, però suport) a un Estat ultracapitalisto-mafiós, a una dictadura criminal, etnocida i rabiosament anticomunista, dirigida per un psicòpata assassí?

¿M’esteu dient que un Estat n’agredeix militarment un altre, en ple segle XXI, en plena Europa, i amb voluntat manifesta de destruir l’agredit, i que l’agressor, pobret meu, no podia fer cap altra cosa; que la culpa no és ben bé seva, o no únicament, sinó també dels EUA? Qui és que ataca Ucraïna a sang i foc? Els EUA? Les agressions militars, ¿es condemnen per principi o segons qui les comet? Només són condemnables les agressions militars dels EUA? Les dictadures obscurantistes tenen carta blanca, potser?

¿M’esteu dient que per a la CUP l’agressió militar és una eina perfectament legítima en la relació entre estats, tan legítima que no la podeu condemnar? ¿O, potser, que és un mal menor, comparada amb la paranoia d’un dictador psicòpata i la necessitat imperiosa de calmar-li la histèria? ¿M’esteu dient que esteu a favor d’una regressió de més d’un segle en el camp del dret internacional? ¿De la restauració del sociodarwinisme que campava en les relacions internacionals tal com eren, posem, al segle XIX?

Potser el dret internacional d’avui dia és lamentable, però és, amb molta diferència, el menys dolent que hi ha hagut mai, amb força elements progressistes, com ara el reconeixement del dret d’autodeterminació, la igualtat de drets entre tots els estats, la prohibició de l’agressió militar, la prohibició d’annexions forçades, la condemna del colonialisme, etc.; bona part dels quals elements, vés per on, es deuen a la influència de l’URSS. A banda de destruir Ucraïna, Putin pretén destruir també aquest avenç civilitzatori: el dret internacional tal com ha anat configurant-se des del 45. O sigui, vol que es reconegui que hi ha estats de primera, de segona i de tercera; que els de primera tenen dret a establir esferes d’influència on puguin fer el que els vingui a tomb i no hi interfereixi ningú; que les potències tenen dret a l’agressió militar com a forma legítima de política exterior; etc., etc. En definitiva: Putin reclama la legitimació d’un nou (des)ordre mundial sociodarwinista. És, exactament, el (des)ordre que està aplicant ara mateix a Ucraïna.

Dieu que l’origen de tot (o sigui, la culpa), en darrera instància, és a Maidan. Ben bé com Putin. En d’altres mots, negueu el dret d’autodeterminació d’Ucraïna: el poble ucraïnès no té dret a decidir el que li doni la gana, sobretot si el que decideix és escapolir-se de l’òrbita tenebrosa de Putin. Ho veieu ara mateix: l’única via que té la Santa Rússia neotsarista per a dominar Ucraïna és massacrar-la a la pura força, com Espanya amb Catalunya.

Negueu, en la pràctica, el dret d’autodeterminació d’Ucraïna, com Putin, però, vés per on, el defenseu, com Putin, per a qui no correspon: el Donbass. Suposo que el pas següent, per coherència, serà denunciar els drets nacionals dels Països Catalans i defensar l’alliberament nacional de Tabàrnia, no? Perquè Tabàrnia és un cas com el del Donbass.

M’explico. Ja ho sabeu, que no tot el Donbass és russòfon? Que el que sí que és russòfon n’ha esdevingut per immigració massiva de russos i russificació d’ucraïnesos autòctons? Que almenys un terç dels que sí que són russòfons se senten ucraïnesos? Que no tots els que se senten russos volen que els domini Putin? Que la presumpta revolta “antinazi” del Donbass fou una operació conjunta, o combinada, de les xarxes feixistes russes i de l’administració putinista? ¿Que la consigna d’identificar els de Maidan com a “nazis”, i d’anomenar “Junta nazi” el govern ucraïnès que en sorgí, consigna divulgada tan massivament pels mitjans russos, i celebrada tan beatament per una certa “esquerra” internacional, fou creació personal del funest Aleksandr G. Duguin, ideòleg principal del feixisme rus? Que Vox té més diputats al Parlament de Catalunya que tota l’extrema dreta ucraïnesa combinada al parlament de Kíiv? Que Ucraïna és tan “nazi” que té president jueu?

Si no us interpreto malament, doncs, opineu que els colons del Donbass, a les ordres de Putin, tenen dret a escopir sobre el país que els acull, però, en canvi, Ucraïna ha de quadrar-se a les ordres de Putin, en nom dels elevats interessos de la Santa Rússia neotsarista.

¿No us sorprèn gens ni mica que un règim de dreta dura, d’un país farcit de grups d’extrema dreta molt influents, anunciï que un dels objectius irrenunciables d’aquesta invasió brutal és la “desnazificació” d’Ucraïna? Sabeu què significa “desnazificació” en el lèxic putinista? Destrucció de tot allò que entrebanca la russificació plena d’Ucraïna i que malda per bastir una democràcia decent, combat la corrupció dels oligarques, etc. En d’altres mots: destrucció, física, de la societat civil ucraïnesa. Cosa que es concreta en llistes interminables d’ucraïnesos que cal assassinar o deportar, com es va saber el 20 de febrer, quan l’espionatge estatunidenc les va lliurar a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. És clar: sempre podeu optar per creure que és un muntatge ianqui. Però el cas és que totes les denúncies que han anat fent els EUA sobre les intencions de Putin s’han demostrat ben certes, i avui, sobretot avui, això és palpable als ulls de tothom. Vosaltres sabreu si preferiu creure RT.

L’OTAN és una pista falsa. Putin massacra Ucraïna per ultranacionalisme expansionista rus, típicament tsarista: ja l’heu sentit dir, repetidament, i als quatre vents, que Ucraïna no té dret a la independència; que, de fet, no existeix; que fou una invenció del traïdor Lenin, el vil comunista; que els ucraïnesos no són més que russos. Putin massacra Ucraïna, també, per protegir l’autocràcia: li fa molta por tenir veïns eslavorientals que avencen cap a la democràcia que tant l’horroritza, i contra la cleptocràcia que l’ha enriquit a ell i als seus amics, però que arruïna Rússia (no és casual que un Estat tan extens, amb tanta població i tantes riqueses naturals, tingui un PIB inferior al de l’Estat italià). L’OTAN, insisteixo, és una pista falsa. I, ja que hi som: si us plau, indiqueu-me on paren, concretament, les tropes de l’OTAN que, segons el vostre comunicat, ataquen Ucraïna.

En plena fugida cap a l’excelsitud metafísica, la CUP reclama, encara, que Ucraïna es desarmi del tot, tal com vol Putin, com si el desarmament protegís contra un veí energumen. De fet, tal com recordà el president Zelenski dies enrere, si Putin s’atreveix a agredir Ucraïna, és perquè aquesta renuncià a l’armament nuclear que tenia (Memoràndum de Budapest, 1994) a canvi de garanties explícites de respecte a la seva independència, sobirania i integritat territorial, per part de les potències, Federació Russa inclosa. El paper, ja se sap, ho aguanta tot: la signatura russa, i el comunicat de la CUP.

Hi ha qui plany l’orgull ferit d’aqueix ultranacionalisme rus, de dreta dura quan no explícitament feixista, que s’apropia il·legitimament el passat de l’URSS, reconvertida a títol pòstum en Estat nacional(ista) rus, i no en l’Estat socialista multinacional que fou. Jo, en canvi, en nom de l’internacionalisme, opto per defensar els drets del poble ucraïnès agredit; per a començar, el dret a l’existència, i, en particular, el dret a no ser sacrificat en exorcisme dels complexos delicadíssims que pateix el supremacisme nacional dels ultres russos.

Mentre la CUP mira cap a una altra banda, a Ucraïna, a l’altre extrem del nostre continent, la nostra pàtria immediata, la gent mor, ara mateix, assassinada pels sequaços uniformats de Putin.

Farà menys la CUP que els simples russos del carrer que surten a jugar-se la pell per a protestar contra la guerra?

La causa d’Ucraïna és la nostra causa: la causa dels patriotes catalans i dels comunistes del món sencer. Exigeixo que la CUP condemni en els termes més enèrgics la salvatge agressió putinista contra el poble ucraïnès.

Fora d’Ucraïna les urpes criminals de l’imperialisme etnocida rus!

 

 

Ferran Lupescu, 25 de febrer de 2022

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid