La campanya d'Africa sembla que està a les acaballes, coronada—com tothom sap—per l'èxit més falaguer. S'acosta el dia en què, acomplerta pel Directori Militar la missió que es proposava realitzar, la vida política de la nostra terra es reintegrarà la normalitat civil. Com? Ningú no ho pot preveure a hores d'ara. Allò que és evident, però, és que ara més que mai, cal que ens afanyem a organitzar les nostres forces i que ens armem per a les pròximes lluites. S'acosten dies transcendentals pels destins del nostre poble.
En un espontani impuls—la noblesa del qual ha estat per tothom reconeguda—Justícia Social ha vingut laborant generosament una setmana darrera l'altra per orientar en el camp sindical les forces obreres de la nostra terra, sense cercar cap intervenció directa en l'organització dels proletaris considerats com a productors. El moment d'acosta, però, en què, amb llur doble personalitat, els obrers haurem d'actuar com a ciutadans, si volem eixir del caos on hem vegetat fins ara embolcallats en núvols metafísics.
Si el nostre poble no ha d'ésser l'única excepció del món civilitzat, és indespensable que, al costat d'una “Organització Sindical” conscient i vigorosa, s'enrobusteixi un “Partit del Treball”, on sota els amples plecs de voleiants rojors de la bandera socialista, s'agermanin els laborants de la matèria i els plasmadors de l'esperit, els artífexs de l'obra tangible i els forjadors de la idea. Un Partit del Treball, conscient de la seva destinació, auriolat de la capacitació tècnica i del prestigi moral indispensable per assolir el respecte dels contraris i l'adhesió de la generalitat. Un Partit del Treball, en una paraula, que pugui regir els destins de la nostra era, arborat per la noble aspiració màxima d'ofrenar a la humanitat sencera unes normes de vida superior.
I bé; les bases d'aquest partit han estat ja sòlidament fonamentades pel grup de lluitadors abnegats que constitueixen la “Unió Socialista de Catalunya”. Tothom que conegui les realitats de la nostra vida ha de reconèixer, des d'ara, l'alta missió que la història reserva a la novella força política.
Les paraules del nostre Alomar tenen avui un eco colpidor: en els actuals moments cal posar el nostre ideari polític per damunt del nostre ideari social. La “Unió Socialista de Catalunya” és l'instrument preciós per a la plasmació del nostre deure d'aquestes hores.
S'acosten dies transcendentals pel nostre poble.
Els homes de consciència lliure i de cor generós que sentin la responsabilitat de l'hora, ja saben quin és el lloc que els pertoca.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org
