El proper 16 de desembre, les estudiants anem a la vaga per aturar la Llei Castells. Anem a la vaga per defensar la Universitat pública. Ens organitzem a instituts i universitats d’arreu del territori per fer front a la nova reforma universitària que amenaça el conjunt del sistema universitari dels Països Catalans. Que amenaça la nostra educació, l’educació pública.
L'educació superior fa temps que no és tractada com a dret, fa massa temps que es troba perill. Davant d’això, la fórmula del Ministre Castells i del “gobierno más progresista de la historia” és tirar endavant una nova llei que accelera la transformació de la nostra educació en un negoci. Que converteix un dret fonamental en un bé al servei del mercat.
La Llei Castells, se’ns presenta com a suposadament progressista, moderna i adaptada als canvis que ha patit la societat, però lluny d'això, trobem que és precisament el contrari.
Amenaça en convertir les institucions educatives en opaques i antidemocràtiques. Suposa un atac frontal en la capacitat de decisió de les estudiants i a la nostra representació a les universitats. Ens relega a àmbits merament consultius i simbòlics mentre augmenta les quotes de poder de les empreses privades i d’agents aliens al fet acadèmic.
Edifica una universitat subordinada a les exigències del mercat i governada per la voluntat de les empreses, donant-los la llibertat de jugar amb la nostra educació, de formar exactament els perfils professionals que necessiten i de reduir el coneixement a una simple mercaderia de la qual extreure’n benefici.
Alhora, omet qüestions fonamentals per nosaltres en l’educació. Omet voluntàriament el conflicte lingüístic que vivim arreu de les universitats catalanes mentre fomenta l’aprenentatge i la presència de llengües estrangeres a les aules. Així contribueix en l’exclusió de la llengua catalana de la universitat, degradant-la a una llengua de segona.
Omet també la regulació i remuneració de les pràctiques, obrint les portes als abusos del mercat laboral que s’aprofita de la nostra necessitat i precarietat.
Finalment, ens ven una universitat pública i accessible per tothom, però la realitat és que no existeix cap intenció de proposar mesures per aconseguir-la.
I tot això per part d'una suposada esquerra espanyola que fa temps que ha abandonat la lluita de la classe treballadora i s'ha agenollat davant el gran capital, nacional i internacional. Perquè no tan sols han estat incapaços de solucionar l'infrafinançament resultant d'anys de retallades i l'expulsió de la classe treballadora de la universitat, sinó que, a més, han apuntalat el procés de mercantilització de l'educació que tan interessa al mercat.
La Llei Castells, però, no ve sola. L'acompanya la Llei de Convivència Universitària, amb l'objectiu d'actualitzar les normes de convivència dels centres universitaris.
Es reivindica com una llei que aposta per la mediació dels conflictes i garanteix els drets fonamentals de les estudiants. Lluny d’això, es tracta d’un intent directe de desarticular el Moviment Estudiantil i de criminalitzar tots els nostres mecanismes de protesta a través de la por a les represàlies. Amenaça amb vulnerar drets tan importants com la llibertat d’expressió, d’associació i de manifestació. Amenaça fins i tot amb la expulsió temporal de les estudiants. Pretén acabar amb les vagues, piquets, manifestacions, concentracions o fins i tot agitació als campus, les eines bàsiques de què disposem per transformar les aules en un front de lluita.
Amb això demostren que no només volen una universitat al servei del capital, sinó que també volen una universitat apolítica, extirpada de tota lluita que les estudiants els hi donem quan ens organitzem per exigir les nostres demandes o per defensar-nos davant els atacs a l’educació pública. Volen atemorir-nos, desorganizar-nos, en definitiva, volen impedir la nostra capacitat de resposta davant els atacs a l’educació pública. Atacs com la Llei Castells.
l tot això el Gobierno ho pretén tirar endavant properament sense comptar amb el suport del conjunt de la Comunitat Universitària. Sense comptar amb el suport de les qui en patirem les conseqüències. Ni rectors, ni professorat, ni estudiantat estem a favor d’una llei que perjudica l’educació pública entesa com un dret. NO és una llei de consens. És una llei que ha estat construida i dissenyada per seguir les directrius que marca la Unió Europea, per seguir les ordres del gran capital. Una llei que ha seguit un procés opac, amb una gran manca de transparència. Un procés completament antidemocràtic perquè no s’ha comptat de forma real amb la opinió de les estudiants. I malgrat tot això, el Gobierno preten tirar-la endavant, preten portar-la al Consell de Ministres sabent que és una llei rebutjada per tots els membres de la Comunitat Universitària, els quals ho hem manifestat públicament.
Davant tot això, ens dirigim als partits polítics amb representació al Congreso per dir-los: ara és el vostre torn. Teniu el deure de representar a la societat catalana i per tant, de ser fidels a la opinió de les estudiants, però també, del conjunt de la comunitat universitària. Posicionar-vos en contra la llei Castells és de mínims. I esperem que estigueu a l’alçada.
Aturar la llei Castells és una passa endavant en la lluita constant per una educació al servei del coneixement, fora del mercat. Una passa endavant en defensa de l’educació no com una mercaderia, sinó com un dret. Aturar la llei Castells és defensar la nostra llengua, és lluitar per unes condicions dignes i per aconseguir una universitat accessible per tothom. Aturar la llei Castells és lluitar per construir una educació que ens serveixi per edificar la societat del futur, no com la volen ells, sinó com la volem nosaltres.
Per tot això, les estudiants, el proper 16 de desembre anem a la vaga. Perquè nosaltres som la pública i hi serem per defensar-la!
