A Espanya sempre li ha costat acceptar la independència de Portugal, ja és l’únic territori peninsular que no ha pogut ser ocupat per Madrid. Portugal, malgrat els seus 10 milions d’habitants, va construir un imperi en els cinc continents que fa que en l’actualitat el portuguès sigui parlat per 270 milions.
Darrerament els serveis d’intel•ligència portuguesos han tingut accés a una informació desconeguda dipositada a la Fundació Francisco Franco i al ministeri de Defensa. Es tracta de 120 pàgines d’un projecte d’invasió de Portugal a finals de 1940 per terra, mar i aire, amb 250.000 homes, tancs, bombardeig d’aviació i bloqueig marítim i el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. En aquest moment, Serrano Suñer, ministre d’exterior confirmava al seu homòleg nazi, Ribbentrop: ”mirant el mapa d’Europa, geogràficament parlant, Portugal no té dret a existir”.
En ser històricament Portugal un aliat d’Anglaterra, i entrant Alemanya en guerra contra aquest, el règim nazi veia amb bons ulls l’annexió. Per què no va passar? Perquè Franco no volia entrar com a bel•ligerant en la II Guerra Mundial, I el faria entrar en conflicte amb Anglaterra.
Anys més tard, amb l’esclat del 25 d’abril del 74 a Portugal, amb l’inici d’un procés revolucionari Estats Units va recuperar el pla d’invasió de 1940, a fi d’acabar amb la revolució, segons va revelar l’ambaixador estatunidenc a Lisboa i destacat membre de la CIA, Frank Carlucci. Al final no va caldre per a l’èxit de l’activitat contrarevolucionària que el mateix Carlucci va dirigir i coordinar.
Aquestes revelacions han despertat els recels històrics portuguesos respecte a les ambicions espanyoles i aviven alhora la seva comprensió i simpatia envers els catalans de voler-se emancipar del jou d’Espanya en aquests darrers anys.
