Portem mesos amb l’ofensiva empresarial de la necessitat de fer una nova ampliació a l’Aeroport del Prat de Llobregat, mentre la majoria de la classe política catalana s’ho miraven de reüll, tot i que amb la dèria del diàleg deien que calia parlar-ne, sempre que no toquessin la Ricarda. Era com refer l’eslògan del títol: “Ampliació de l’Aeroport, d’entrada NO”, i a la primera de canvi, em passat del NO al SÍ. Tot just a la primera reunió, ja s’ha pactat l’ampliació.
Com deia la Mireia Boya a La República, fent referència al món empresarial “Crec que no han entès res, que han embogit i que els importa un rave la nostra salut i la vida de les generacions futures. De fet, per variar només es preocupen per continuar tenint grans beneficis econòmics individuals mentre la gran majoria de la població es planteja posar rentadores de matinada per estalviar en la factura elèctrica”, i remarcava que el problema de fons és el canvi climàtic.
Si retrocedim en el temps, recordeu la mobilització del 17 de setembre de 1976 on vint-i-cinc mil persones es van manifestar contra el desviament del Llobregat, però al cap de 18 anys, l’Estat espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament del Prat amb govern d’IC-V signaven el Pla del Delta que contemplava el desviament. El periodista Bertran Cazorla deia en el seu blog, “El que no va aconseguir la Barcelona burgesa durant un segle, ni el franquisme, ho va aconseguir la Catalunya pujolista.
Així, el Ministeri de Medi Ambient espanyol va adjudicar al març del 2001 les obres del desviament. Tres mesos abans de la seva inauguració (2004), el Tribunal Suprem espanyol considerava nul el projecte per defecte de forma. L’obra ja no es podia aturar i, només un mes després de ser inaugurada, tornava de nou la critica pels usuaris de l’aqüífer perquè l’aigua del mar penetrava per la nova llera i contaminava les aigües subterrànies. A més a més, el Pla del Delta contemplava la darrera ampliació de l'aeroport que es va fer (2004-2009) i cal remarcar que encara no s’han compensat els danys ambientals. Per aquest motiu, la Comissió Europea ha expedientat l’Estat espanyol pel fet de no protegir el delta i ha advertit del perill de l’ampliació per a la seva supervivència.
Com a cas anecdòtic, no veieu molt estrany que el govern espanyol estigui tan capficat amb l’aeroport. Primer el bateja amb el nom de Josep Tarradellas i ara el volen més gran per generar més CO2 a l’espai i acabar amb biodiversitat de delta, per moltes mesures correctores que hi posin.
Ara bé, darrera d’aquest pacte, observem que l’estil convergent comença a emergir de nou, si és que s’havia mort alguna vegada. Els hi sembla, com en el passat, que és la millor manera de fer política. Tornant així a l’anomenat “Oasi català”, No toquem res, ja que tot anava sobre rodes. Per aquest camí, han deixat la via oberta a la celebració dels Jocs d’Hivern als Pirineus.
Alerta! Aturem les màquines! Cal recordar, per si em perdut la memòria que ens trobem en un procés de ruptura amb l’Estat espanyol i encara no hem girat full!. Aleshores, com que també ens trobem immersos en plena emergència climàtica, cal dir ben fort que no és necessària una infraestructura d’aquest tipus ni tampoc uns Jocs d’hivern als Pirineus. Fins i tot les declaracions d’emergència climàtica del Parlament i l’Ajuntament han d'invalidar aquests projectes. O sigui que ni aquells que aproven declaracions no es creuen el que diuen.
Haurem d’entonar un altre cop aquella cançó (que no hem deixat mai d'oblidar)
Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
I aquell crit (que encara tenim molt present): Visca la terra i mori el mal govern!
Ens veiem el 19 de setembre als carrers
