Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Necessitem les claus de la caixa

Manifest

Al País Valencià, malgrat haver fet fora de les institucions el frau com a forma institucionalitzada de la política, i millorat en la gestió pública, ens trobem en una situació social i econòmica molt delicada, amb un present sense les eines necessàries per a revertir l'empobriment col·lectiu i les conseqüències en amplis sectors de la nostra ciutadania: bosses de pobresa que continuen creixent, feminització de la pobresa, precarització laboral en molts dels sectors econòmics, atur endèmic entre la joventut i les persones majors de SO anys, salaris, pensions i cobertures socials per sota de la mitjana estatal, i una manca general de perspectiva per a les noves generacions que les aboca a l'emigració i a sobreviure en un generalitzat estat de pessimisme que els resta l'espenta necessària per a esdevenir el motor de transformació i canvi social que el País Valencià necessita.

Igual que al començament  del segle XVIII el  decret que ens va imposar la nova monarquia absolutista ens va impedir comptar amb els recursos propis per a modelar al nostre país el sistema econòmic que s'imposava arreu, durant tot el segle XX hem patit un dèficit en inversió pública que se situa un 19% per davall de la mitjana espanyola. Es aquest un llast molt feixuc que no només no va solucionar el sistema autonòmic sinó que s'ha vist agreujat amb un infrafinançament endèmic de les nostres institucions, que ara mateix oscil·la en els 1.600 milions d'euros anuals. L'única via possible per a compensar aquest infrafinançament ha estat el recurs al deute públic, que ha acabat convertint-se en una llosa superior als 50.000 milions d'euros que obliga a destinar més del 25% dels ja escassos recursos disponibles per a la seua amortització i que s'ha convertit en un mecanisme més de drenatge i transvasament de la pròpia riquesa.

A més, continuem patint una important sagnia fiscal, ja que paguem en impostos molt més del que rebem per la via finançament i inversions. l així continuem any rere any empobrint-nos com a país, depauperant amplis sectors de la nostra ciutadania i el que ara és més greu: sense els recursos necessaris per a poder enfrontar els necessaris canvis dels models econòmics i socials, als quals ens obliga la crisi permanent del capital -que fa recaure tots els costos en les esquenes del conjunt del poble-, la crisi incrementada per la pandèmia i la crisi del model econòmic global, els problemes derivat s de l'escalfament global i de l'accelerada reducció dels recursos energètics i miners amb els quals se sosté el model econòmic imperant. Sense els recursos escaients, ni podrem afrontar aquests reptes tan importants ni podrem impedir continuar caient cap a la marginalitat i la perifèria econòmica i política d'Europa.

Tant en la passada legislatura com en l'actual, s'ha avançat de manera important en l'àmbit social i polític en la presa de consciència del problema. Les nostres institucions van a poc a poc assumint políticament la gravetat dels fets, que des de fa anys denunciaven algunes institucions acadèmiques, alguns partits polítics i sindicats, i sectors de la societat civil. Hi hem avançat, però no prou. No podem continuar operant com si el problema fora conjuntural i poguera solucionar-se amb una simple reunió entre institucions. Uns problemes d'aquestes dimensions requereixen de la voluntat popular i política suficient per a poder remoure estructures jurídiques, polítiques i econòmiques, molt assentades des de fa massa temps en una realitat que tot i l'aparença de normalitat, amaga una enorme injustícia de la qual el poble valencià n'és víctima.

Amb el coneixement històric del procés constitutiu de l'Estat que ens ha portat a aquesta situació, preveiem que, malgrat la bona voluntat, no n'hi haurà prou amb la promesa d'un nou model de finançament, ni que en cas d'aconseguir-hi un canvi, el nou model supose la solució als problemes que patim. l, tanmateix, necessitem una solució, ja que ens hi juguem el present i el futur del nostre país i de les generacions venidores. Des d'aquest Manifest fem una crida a repensar la forma d'encarar la negociació amb el Govern de l'Estat.

Ens oferim per a ajudar a donar a conéixer la gravetat estructural dels problemes de l'infrafinançament, el deute i el dèficit fiscal. Emplacem a tots els agents polítics, institucionals i socials a apoderar-nos mitjançant un procés unitari i transversal de mobilització i conscienciació pública. Cridem la societat valenciana participar-hi activament i a donar tot el suport als nostres representants en la negociació d'un nou model de finançament que servesca per condonar el deute que és impagable i d'eliminar el dèficit fiscal, i avançar envers una hisenda pròpia. La transcendència dels problemes requereixen unes eines noves i unes iniciatives on puguem sumar en un mateix full de ruta les nostres institucions i el conjunt de la societat valenciana.

País Valencià 10 de maig 2021

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid