El que va passar amb Pere va passar, corregit i augmentat, amb la religió cristiana. El goig alliberador va generar una eufòria barroca que va acabar aliada amb l'opressor. És absurd veure el crucificat en els salons dels grans del món. Com molts d’altres, jo estic entestat en una lluita sense quarter per despullar a Pere i a la seva església de tanta farfolla atordidora. Jesús va anar al gra. Vet aquí la seva grandesa. Per això el van matar. La complicada religiositat afegida és una pura pèrdua de temps o alguna cosa pitjor.
Aquestes idees omplien el meu ànim, ahir, quan celebrava la missa per l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, en els Caputxins de Sarrià. Quina vida més tensa la seva! Com Jesús, com Gandhi, va ser un polític senzill i directe, dels que van al gra, animat d'un net ideal alliberador. Això que avui es diu un polític d'esquerres. Advocat dels pagesos «rabassaires», laboralista amb els obrers, del braç de l'altre màrtir Layret, deportat a Maó per sindicalista, lluitador contra la dictadura, condemnat al Port de Santa Maria per defensar la causa del catalanisme oprimit, republicà democràtic, afusellat.
Lluís Companys, estem orgullosos de tu. No ens agraden moltes misses. Però aquesta sí. Com la de Jesús abans de morir. Si la prenem seriosament. Si no arriba a convertir-se en folklore anual. Si no s'omple de gent satisfeta i benpensant, si es manté tensa, com tota la vida de Companys. Si és un cenacle de conspiradors perpetus compromesos amb l'alliberament dels homes atrapats pels grans i poderosos.
Ens has ensenyat, alhora, la veritable política i la veritable religió: atendre el desvalgut en la seva necessitat i mantenir-se incorrupte del contagi del poder. Tu, també, ens dius: «Preneu i mengeu-ne tots, que aquest és el meu cos entregat per vosaltres». Menjarem el compromís de fer el mateix en la teva memòria!
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
