Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Bandera negra

Escrit de Daniel Lòpez Bribian publicat a la secció "Diàleg" del diari Avui el 7/6/1978

28/02/2021 El fil roig

Hi ha episodis que, per raó de clandestinitat, esdevenen molt difícils d'historiar, perquè tots els qui, més o menys, en saben quelcom tenen el deure d'exposar-ho. Jo, en compliment d'aquest deure, intentaré aportar una mica d'orientació a la gasetilla que amb el títol «Bandera Negra», publicà el nostre AVUI en la «Bústia» del 12-5-78. La «Bandera Negra» va néixer a causa d'unes dissidències dins del grup dirigent d'Estat Català radicat a l'exili: dissidències que agruparen militants tan caracteritzats com en Daniel Cardona, en Manuel Pagès, en Simó Llauneta, l'Urtado i molts d'altres amb els quals se solidaritzaren alguns militats d'Amèrica, com en Rafeques de l'Uruguai, en Mestres, en Rovira i en Pineáa i Fargas de l'Havana i d'altres que s'imposaren una contribució que en JM Xammar tenia cura de trametre al grup central aposentat a França.

Els del «Garraf» no tenien res de comú amb «Bandera Negra». Va ésser un escamot format amb militants dels grups nacionalistes d'aleshores, escamot dirigit per en Jaume Compte, per la qual cosa li posaren molta més pena que a la resta.

Varen ésser alliberats l'any 1930, per imposició del senyor Maluquer i Viladot, que condicionà la seva acceptació de la presidència de la Diputació de Barcelona a l'alliberament dels presos del procés «Garraf».

Molt més podria parlar d'aquest fet, del qual l'honorable Tarradellas podria donar fe, però l'espai m'ho priva.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid