L'altre dia dèiem que la informació és poder. També s'acostuma a dir que el poder i la sobirania vénen del poble. Però les cúspides del poder polític i econòmic es reserven la informació i deixen el poble afeblit.
M. Bride, premi Nobel de la pau i subsecretari de les nacions Unides, ens explica com la immensa majoria de les informacions són controlades per cinc agències internacionals que les manipulen a llur gust. També sabem com els canals televisius són controlats des dels Estats que regulen allò que els convé que sàpiga o no sàpiga el poble.
És evident que d'aquesta faisó, el poble no pot ésser sobirà. Aquestes pràctiques són directament atemptatòries contra el sentit democràtic més elemental. I més si hi afegim les actuacions dels poderosos per a impedir l'organització del poble.
Recordo amb enyorança els tres primers anys –1971 a 1974– de funcionament de l'Assemblea de Catalunya. Ens reuníem delegats de les comarques i municipis més poblats del país, sindicats, partits, grups professionals, exiliats, associacions variadíssimes. Durant les dues primeres hores d'assemblea, per torn, cada territori i cada sector informava de les seves activitats. Eren dies de rigorosa clandestinitat i de rigorosa censura de premsa. I, tanmateix, sortíem de l'assemblea molt més informats que ara d'aquelles coses que interessen el poble. I en tornar al nostre lloc d'origen, reuníem la gent a l'assemblea local o de sector i els transmetíem tota la informació rebuda. Allò era glòria! En aquell temps vivíem millor!
