Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Sí. No. Abstenció. Vot nul. No votar

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 9/11/1978, a la secció "Al servei d'aquest poble." Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

12/02/2021 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: "Sí. No. Abstenció. Vot nul. No votar Lluís M. Xirinacs: "Sí. No. Abstenció. Vot nul. No votar
El text constitucional és llarg. No s'ha deixat al poble intervenir en el detall del seu articulat. Ara se'l consultarà sobre la totalitat. I haurà de respondre a una cosa tan complicada amb un vocabulari de cinc paraules: sí, no, abstenció, vot nul o no votar. Cadascuna d'aquestes cinc paraules vol dir coses diferents i àdhuc oposades. Totes són ambigües.

El sí. En boca d'UCD, vol dir «m'agrada aquesta Constitució». En boca de PSOE, PC, PSC, PSUC, CDC i AP  vol dir «no m'agrada, però no veig manera d'aconseguir-ne una de millor».

El no. En boca de la dreta, vol dir «no m'agrada per massa esquerrana i autonomista». En boca de l'esquerra i dels nacionalistes, vol dir «no m'agrada per massa conservadora i centralista».

L'abstenció. En boca de qui no ha estudiat la Constitució, vol dir «no sé de què va, però compleixo el deure de ciutadà i voto en blanc». En boca de qui l'ha estudiada, vol dir «em pesen tant les raons del sí com les del no».

El vot nul. En boca dels despistats vol dir «no sabia que només es podia escriure sí, no o no escriure res». En boca dels vius vol dir «he aprofitat per saltar-me el vocabulari de cinc paraules i (per exemple) he posat que voto els Països Catalans».

El no votar. En boca dels indiferents vol dir «referèndum? com es menja això?» En boca dels impossibilitats, vol dir «no he pogut anar a votar». En boca dels qui no accepten aquesta legalitat, vol dir «no se m'ha perdut res amb aquesta gent».

Segurament em deixo moltes interpretacions.

Alguna observació: 1. Quan una cosa no m'agrada no puc votar si. Això és enterbolir la democràcia. 2. El govern i els partits del consens estan molt preocupats que la gent no vagi a votar. Per què deu ser? 3. Molts catalans no votaran perquè no és reconeguda prèviament la sobirania de la nació catalana. 4. De les expressions del vot nul només se n'assabenten els components de la mesa electoral on es diposita el vot. 5. Tots aquells qui creguin que han d'anar a votar i no han estudiat ells mateixos el text constitucional haurien de votar en blanc. 6. A Catalunya el no de l'esquerra i dels nacionalistes no es confon amb el no de l'extrema dreta, perquè l'extrema dreta és numèricament molt petita. Són ells qui cuitaran a desmarcar-se del no. 7. El no és un vot utilíssim políticament a Catalunya. La victòria d'un sí general enforteix el govern central, endurirà la interpretació de la Constitució i retallarà l'Estatut. Un no crescut afeblirà el govern central, ampliarà la interpretació de la Constitució i alçarà el sostre de l'Estatut. 8. Una Constitució amplament protestada és una eina no violenta per a aconseguir més llibertat. És una ocasió. No calen metralletes. Però aquells qui no l'aprofitin que després no es queixin hipòcritament del «terrorisme» nacional. 9. Pràcticament en tots els referèndums guanya sempre el sí per gran majoria.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Els lluitadors catalans per la llibertat seran finalment recordats a l’Alt Empordà
  5. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  6. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  7. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  8. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  9. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  10. La Franja de Ponent s’incorpora al Correllengua Agermanat en defensa d’una llengua “en emergència extrema”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid