Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Missa del Gall a la banya de la Lluna

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 24/12/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

20/12/2020 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: "Missa del Gall a la banya de la Lluna" Lluís M. Xirinacs: "Missa del Gall a la banya de la Lluna"
Fa un any, el pessebre instal·lat en un forat del gran arbre que hi ha al carrer Entença, davant de la presó, va ser enviat a la banya de la lluna per una puntada de peu policial. La Nit de Nadal dóna nit de pau, final frustrat d'una campanya d'amnistia, sota el lema: «Per Nadal tots a casa», es va convertir en una nit de guerra ferotge. En onades successives, des de les nou de la nit fins a les tres de la matinada, va anar acudint gent per fer companyia als presos a la Nit de l'any més entranyable per al poble. Semblava una batalla planejada per Napoleó Bonaparte. Hi va acudir gent dels barris de Barcelona i gent de les comarques de Catalunya. Els que van anar a Missa del Gall, a la sortida, van tractar també d'acostar-se a la presó. La Força Pública els va anar expulsant a tots. En moltes illes a la rodona se sentia retrunyir l'estrèpit dels trets. Un home es va atrevir a dir al diari que aquella nit de lluita va ser la seva millor Missa del Gall: Els fariseus de torn es van esquinçar les vestidures. «Si sabrà aquest el que és una missa».

Jesús va ser així, no com els fariseus, sinó com aquest home lluitador. Jesús va néixer en un país ple de sacerdots, de temples, de litúrgies i de purificacions, però, sobretot, ple d'injustícies. Jesús va ser un perpetu militant, sempre al costat del poble estimat, sempre a la intempèrie, sempre crític davant els opressors, sempre perseguit i calumniat pels poderosos que mai el van poder comprar.

Jesús va venir a practicar una religió estranya on el temple és la terra mateixa, on el culte és la lluita mateixa, on la jerarquia és el servei, on el delinqüent comú és exaltat i les persones honorables humiliades, on l'amor és dur com un ganivet d'acer i on l'ofrena del sacrifici és la pròpia vida. On la voluntat s'ajunta amb l'astúcia, on els impostos exigeixen als rics i on la hipocresia no troba seient.

Mai una tal religió serà protegida pels poderosos. Sempre cal anar-la a cercar a la banya de la lluna.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid