La majoria dels que vivien a l'assentament eren persones migrades d'origen subsaharià, del Senegal, de Mali, del Congo... Iba s'hi refereix com els seus "paisans". També Juvencio Salvador, originari de Guinea Equatorial i veí del barri del costat, Pep Ventura. Venia sovint a veure els seus amics. "Ningú vol viure així", lamenta. "Que no manipulin: aquí hi vivia gent treballadora", afegeix. Salvador destaca que molts es veien obligats a viure en aquestes condicions al no tenir documentació, la qual cosa els dificulta l'accés al mercat laboral. Però també hi havia "pares de família" amb feina i que no es podien permetre un lloguer. "Aquesta és la nostra situació en arribar a Europa: si vius sense documents és com si no visquessis", sentencia.
L'activista Carles Sagués destaca que "el mercat immobiliari està molts graons per sobre del laboral" i l'accés a l'habitatge per la via privada és, moltes vegades, impossible per a famílies d'ingressos reduïts. "I per la via pública hi ha una llista d'espera d'anys", lamenta. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, apunta que les persones que viuen en naus o altres tipus d'instal·lacions deshabitades "estan fugint del carrer o evitant arribar-hi". La causa: "El dret a l'habitatge està totalment vulnerat".
Una realitat més enllà de Badalona
El perfil majoritari de resident en aquests assentaments de la capital és d'un home d'entre 30 i 45 anys. La meitat són persones migrades. Predomina l'ètnia gitana i la nacionalitat de països de l'Est d'Europa, encara que també hi ha persones de països africans. A través de l'Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), Barcelona atén les persones en aquesta situació de manera "pionera", segons destaquen fonts del consistori, permetent, entre altres, el seu empadronament.
Accedir al padró és clau per a facilitar l'arrelament i posterior regularització i per a l'accés a serveis bàsics com la sanitat. Busquets remarca que els municipis han de facilitar-ho a tothom, encara que no tinguin domicili fix: "Una persona que viu al carrer té dret al padró i a ser reconegut com a habitant d'aquesta població, i molts municipis no ho estan complint". Un d'ells és Badalona, assenyala.
En ciutats de l'àrea metropolitana com Sabadell, Terrassa i Mataró també hi ha naus abandonades ocupades per persones sense llar. En la primera hi ha unes 150 persones dormint en infrahabitatges, algunes d'elles en zones industrials en desús. A Terrassa, el consistori ha fet actuacions en algunes naus i assegura que treballen perquè les persones que les habiten es puguin empadronar i entrar així en el circuit municipal de serveis socials. A Girona hi ha una quinzena de persones dormint en unes instal·lacions industrials sense ús durant més de 10 anys. Busquets assenyala que viure en espais així és una cara més del sensellarisme. "La diferència és que estan a resguard, però la problemàtica és la mateixa: no tenen habitatge".
Una llei impossible
En l'origen de la precarietat a la qual s'enfronten les persones migrades hi ha una discriminació molt difícil de sortejar. "El problema és la Llei d'estrangeria, que no dóna cap oportunitat als nois i els està matant. És una llei impossible". Mansur és del Sindicat Manter de Barcelona i va viure durant 10 anys a la nau de Badalona. Des que pertany al Sindicat va poder marxar i ara viu a Barcelona. Explica com el centenar de persones que dormien aquí simplement "buscaven un lloc on estar". Mansur demana una reflexió sobre per què tantes persones es veuen obligades a migrar. "No tenim recursos als nostres països perquè tots els ha tret Occident", assenyala.
A més dels obstacles vinculats a una situació administrativa irregular, les persones que vivien a la nau de Badalona han hagut de fer front a l'estigmatització. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol (PP), va encendre els ànims dels supervivents i altres veïns en declarar que les persones que s'hi allotjaven es dedicaven a la venda de drogues i eren conflictives. "Si hi hagués hagut droga, no haguessin viscut així. No tenim diners", va manifestar una dona als voltants de la nau.
Busquets critica que missatges com els d'Albiol són "terribles" i confia que es tracti d'un desconeixement de la realitat: "Es vol culpabilitzar aquestes persones en comptes de responsabilitzar-se de la situació". Entitats com SOS Racisme i Papers per Tothom van lamentar les declaracions "racistes" de l'alcalde, a qui van titllar de "còmplice necessari" dels fets per "promoure discursos de l'odi i xenofòbia cap a part de la població" i desviar el focus d'atenció cap a una suposada delinqüència.
Papers per Tothom va reivindicar, a més, que hi ha solucions, que passen per garantir un habitatge digne, papers i permís de treball per a tothom. Busquets crida a superar una "estigmatització de la pobresa tremenda". "Ningú vol viure en una nau així. Estan així perquè no tenen una altra: no és una opció de vida, sinó més aviat una obligació de vida", recorda.
Un abordatge policial
Una de les principals crítiques a l'actuació de l'Ajuntament de Badalona abans i després de l'incendi ha estat la gestió policial de l'assumpte. La nit del sinistre, els supervivents van estar hores sense atenció social i envoltats d'agents antidisturbis, segons els afectats i l'exalcaldessa de la ciutat Dolors Sabater. "Són tractats com una amenaça", lamenta. Els supervivents, en estat de xoc, van ser atesos tres hores més tard per professionals del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESPB). Sabater recorda en conversa amb Públic que durant el seu mandat (2015-2018) es va dur a terme una intervenció a l'assentament des d'un enfocament "social, comunitari i de seguretat". Durant aquest procés es va acompanyar als residents en l'empadronament, la regularització o l'entrada al mercat laboral. "Vam intentar trencar un circuit kafkià i posar-nos al costat dels veïns perquè poguessin sortir del cercle de la pobresa", explica.
