El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha recordat aquest divendres 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, que “Pedro Sànchez ho té fàcil. Reconèixer el dret a l’autodeterminació i aprovar una amnistia. Amnistia o amnistia”. Així ho ha dit davant de 2.850 cadires situades al passeig Lluís Companys, just davant de l’Arc de Triomf, on s’ha realitzat una representació al·legòrica de les 2.850 persones represaliades que hi ha Catalunya des del setembre del 2017. Mauri, que ha recordat que és el tercer any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, passa la Diada a la presó, ha afirmat que “si el govern espanyol vol esmenar la injustícia que ha comès, si vol abandonar la via de la repressió i la doctrina de VOX, si vol resoldre el conflicte per vies polítiques”, només hi ha una via. “Que li quedi clar al govern espanyol i a la seva fiscalia: ells són responsables d’aquesta situació”, ha remarcat, i ha apuntat: “En Jordi Cuixart porta més temps empresonat sota un govern de Pedro Sánchez que amb el del Partit Popular. D’ells depèn aturar-ho o la història els condemnarà”.
El vicepresident d’Òmnium, que ha encetat el seu parlament amb el poema La llibertat existeix. L’he vista. És a la presó, d’Enric Casasses, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, també ha recordat que Cuixart actualment passa 23 hores en una cel·la de vuit metres quadrats. “Aquest és el termòmetre de la democràcia a Espanya”, ha lamentat, i ha assegurat: “No, no ens venceran. La nostra persistència, la vostra inesgotable solidaritat, serà la seva desfeta. Com recorda Jordi Cuixart, els presos polítics no són la representació de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria”. Per això, ha afegit, “darrere qualsevol d’aquestes cadires, darrere de cadascuna de les persones represaliades que s’hi han deixat la pell durant els últims anys per aquesta causa política, al seu darrere hi ha centenars de persones”. I ha continuat, tot contextualitzant la representació al·legòrica: “Darrere de cada història personal, darrere de cada cadira, hi ha desenes de persones que també pateixen la repressió d’un Estat que persegueix la dissidència”.
“I és per totes aquestes persones que reclamem l’amnistia política. Quin país seríem? Com ens podríem mirar als ulls, els uns als altres, si deixéssim que qualsevol persona represaliada se sentís sola?”, s’ha preguntat Mauri, que ha recordat que cadascuna d’aquestes cadires buides porta el nom d’en Jordi i la Carme, en Carles i la Marta, l’Oriol i l’Anna, però també el Charaf i l’Ibrahim, la Tamara i l’Adri, i la Paula i en Dani Gallardo, així com “els milers de ciutadans anònims que van sortir a defensar les urnes de l’1 d’octubre o que van sortir a protestar a la Jonquera, a Amposta o a Barcelona”. I és per això que se’ls persegueix, ha dit. “Per defensar el que som. Per ser catalanistes. Sobiranistes. Independentistes. Per voler la independència, per abanderar el clam del 80% de la ciutadania d’aquest país que vol l’autodeterminació. Per reclamar una República catalana on cap rei, on cap ni un dels poders de l’Estat, estiguin per sobre de ningú”, ha afirmat, i ha sentenciat: “Perquè mentre hi hagi gent perseguida, empresonada, exiliada, vexada per l’Estat, no hi haurà normalitat. Si no hi ha amnistia, si no es reconeix el nostre dret a l’autodeterminació, l’Estat espanyol seguirà tenint un problema amb les seves institucions, amb la seva democràcia”.
El parlament polític de Marcel Mauri ha posat punt final a la intervenció artística que Òmnium ha instal·lat aquest Onze de Setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Ha estat una acció al·legòrica per denunciar i posar nom a la repressió i exigir l’amnistia i el dret a l’autodeterminació que ha tingut rèpliques a una vintena de poblacions catalanes. A Barcelona, l’escriptora Blanca Llum Vidal ha posat veu al text d’Antoni Tàpies El joc de saber mirar, i Queralt Lahoz i Dani Ariño han posat la música amb la interpretació del tema Los hermanos, d’Atahualpa Yupanqui.
Poc abans, algunes de les entitats, partits i institucions que s’han acostat per participar de l’homenatge col·laboratiu als represaliats han estat el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; el diputat al Congrés i president del grup d’Unides Podem, Jaume Asens; el diputat de la CUP al Parlament Carles Riera; la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i familiars de presos polítics i exiliats com Diana Riba, Laura Masvidal, Meritxell Lluís o Núria Terrés, mare de l’Adrià Carrasco; i representants del teixit cultural, social, sindical i associatiu català, entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, Enric Casasses; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; l’activista David Fernàndez, o d’Alerta Solidària, Novact, Lafede, IAC, la Intersindical o Unió de Pagesos, entre d’altres.
