El Nacional-Socialisme alemany i el feixisme italià tenen en la seua pràctica política una llarga història de crims. injustícies, corrupcions. menyspreu per la per- sona humana, lladrocini i extermini de l'adversari com a conseqüència final de la seua activitat. A l'Estat espanyol, els deixebles d'aquestes teories varen superar els mestres en alguns aspectes, i durant quaranta anys de franquisme, el poble ha sofert un llarg calvari, i la negra nit del reaccionarisme i autoritarisme dels destacats membres del "Movimiento" ha dei- xat unes deixalles ideològiques i tempera- mentals en molts dels actuals responsables de l'anomenada "reforma Suárez". Per exemple, el senyor Martín Villa no pot oblidar els seus principis feixistes que han emmarcat el seu tarannà polític, i es mostra molt satisfet de la seua subordinació jeràrquica quan respon a les preguntes dels periodistes sobre els últims fets tràgics dient: "No puedo contestar, soy un mandao". Aquest personatge, quan era director del "Colegio Mayor José Antanio", els seus subordinats l'anomenen "el flecha", i en aquesta institució universitària feixista de les més pures essències blaves. també dirigida al seu torn pel senyor Simchez de Leon, actual ministre, obligava els alumnes a baixar al pati a dos quarts de vuit del mati per cantar el "Cara al Sol", i aquest home que avui s'autoanomena demòcrata donava els crits reglamentaris.
La colla de camaleons és molt gran, arriba a tots els llocs, a la mateixa Generalitat de Barcelona, a part del ja prou conegut senyor Sentís. que segons l'escriptor José Luís de Villalonga, sempre utilitza pantaló gris per poder canviar en qualsevol moment de jaqueta, ara tenim de Conseller ni més ni menys que el senyor Folchi, que segons les males llengües, formava part dels grups ultres feixistes, dins de la Universitat, i entre els quals l'esport preferit era l'apallissar els estudiants antifeixistes amb el conegut sistema de les cadenes.
Tota aquesta gent educada i contaminada de la filosofia nazi-feixista, i que conjunturalment han admès la "democràcia" oblidant-se d'aquell aforisme joseantonià que el millor servei que poden oferir les urnes és el de ser trencades. avui treballen dintre de les institucions polítiques actuals amb una mentalitat i uns mètodes molt poc distanciats dels seus orígens dictatorials, no debades la sagnant dicta- dura ha durat quaranta anys, i totes aquestes generacions estan tacades d'un vici original i caldria una llarga quarantena per veure sí són conseqüents amb les seues perilloses il·lusions d'aturar el curs de la història, com aquell Josuè bíblic que feu parar el sol. Les infiltracions a tots els nivells d'aquesta gent suspecta d'idees i actituds nazi-feixistes és un perill cons- tant i un entrebanc en el llarg i difícil camí de la democràcia.
