Pujol, en tres quarts d'hora d'espès discurs en castellà, ens digué moltes coses i demostrà una envejable agilitat mental i verbal i un alt sentit de responsabilitat que de vegades la gent confon amb un sentit de moderació.
També cal posar al seu «Haver»: l'oportunitat del tema triat en uns moments de friccions i recels entre els diferents pobles de l'Estat amb vista a les autonomies. La forma d'enfocar la conferència com l'inici d'un gran debat obert a tots els estaments del país, especialment a les Corts, i el suggeriment que el Senat es configuri com la Cambra responsable de la coherència dels diferents territoris.
Animà aquests territoris a assumir llur paper històric i llur maduresa social. I fou prou valent per a afirmar al mateix Madrid que la força territorial només s'assolirà si les persones emprenedores de cada territori renuncien a coronar llur carrera instal·lant-se a Madrid. «Cal restar en el propi territori i cal tallar la fuga de personalitats cap a Madrid». Especialment es referia als empresaris. Jo hauria afegit que els empresaris catalans de comarques no fugissin tant a Barcelona.
Com a nota negativa, només un cert regust de «chauvinisme» català. Semblava que només els catalans tenim esperit d'empresa, com si fóssim d'una raça millor. «Catalunya era pobra, no tenia grans capitals, ni primeres matèries, llevat de la sal...».
Jo em preguntava «¿Per què no profunditza més les causes del nostre esperit creador que tant enlaira?». Fora de Déu, ningú no creà res del no-res. Catalunya ha gaudit d'unes oportunitats molt precisables que han animat els seus fills a la creació productiva. Aclarir-les podria servir de molt als altres territoris per a animar-se també en l'afany creador propi.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
