Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pujol a Madrid

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 29/4/1978, a la secció "Al servei d'aquest poble." Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

10/12/2019 El fil roig
Dijous al vespre, als locals del Club Siglo XXI de l'Eurobuilding de Madrid, Jordi Pujol donà la seva conferència sobre «desequilibris territorials a Espanya». No vaig poder assistir al sopar-col·loqui posterior. El senador per Girona Francesc Ferrer em feia, disgustat, l'endemà al matí: «Els madrilenys no poden entendre que som una nació».

Pujol, en tres quarts d'hora d'espès discurs en castellà, ens digué moltes coses i demostrà una envejable agilitat mental i verbal i un alt sentit de responsabilitat que de vegades la gent confon amb un sentit de moderació.

També cal posar al seu «Haver»: l'oportunitat del tema triat en uns moments de friccions i recels entre els diferents pobles de l'Estat amb vista a les autonomies. La forma d'enfocar la conferència com l'inici d'un gran debat obert a tots els estaments del país, especialment a les Corts, i el suggeriment que el Senat es configuri com la Cambra responsable de la coherència dels diferents territoris.

Animà aquests territoris a assumir llur paper històric i llur maduresa social. I fou prou valent per a afirmar al mateix Madrid que la força territorial només s'assolirà si les persones emprenedores de cada territori renuncien a coronar llur carrera instal·lant-se a Madrid. «Cal restar en el propi territori i cal tallar la fuga de personalitats cap a Madrid». Especialment es referia als empresaris. Jo hauria afegit que els empresaris catalans de comarques no fugissin tant a Barcelona.

Com a nota negativa, només un cert regust de «chauvinisme» català. Semblava que només els catalans tenim esperit d'empresa, com si fóssim d'una raça millor. «Catalunya era pobra, no tenia grans capitals, ni primeres matèries, llevat de la sal...».

Jo em preguntava «¿Per què no profunditza més les causes del nostre esperit creador que tant enlaira?». Fora de Déu, ningú no creà res del no-res. Catalunya ha gaudit d'unes oportunitats molt precisables que han animat els seus fills a la creació productiva. Aclarir-les podria servir de molt als altres territoris per a animar-se també en l'afany creador propi.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid