I en veritat, amb aquesta litúrgia anual no n'hi ha prou per instaurar la democràcia. La democràcia o govern des del poble implica i exigeix del poble unes responsabilitats molt més profundes. Implica i exigeix sortir de la guarderia infantil en què el ciutadà comú ha estat tancat durant quaranta anys i assumir la responsabilitat bàsica de tota la realitat social.
Fins ara només se'ns ha permès responsabilitzar-nos de les destinacions de la nostra persona i de la nostra família. Les destinacions col·lectives estaven sota control dels vencedors que tenien bona cura de dir que la política, aquesta mateixa política que es reservaven en exclusiva per a ells era cosa dolenta.
Com ens explica González Casanova aquests dies, la futura Constitució afirma en el seu article primer: «Els poders de tots els òrgans de l'Estat emanen del poble..., en el qual resideix la sobirania». Més clar no es pot dir.
Lector, desperta. Ets sobirà. Si algú et diu que això és populisme, és un impostor. Això és ser poble de veritat. Cap Constitució que es vulgui presentar davant del món com a democràtica pot esquivar aquesta afirmació en el seu primer article.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
