Una benvinguda sense precedents, quan arrenca l’alba. Armilles grogues, cues a les carreteres i policia. Vaga general a l’estat veí, és a dir, a una part de Catalunya. No hem deixat la nostra terra, només hem canviat d’estructura administrativa. El Canigó ens explica que anem a fil de vent i que aquest hivern la flama roman perenne sota un gruix de neu considerable; metàfora incandescent de la supervivència d’una llengua, d’una cultura, d’un anhel.
Els segadors de Perpinyà
Al Castellet, un nombrós grup de catalans i catalanes es troben per reivindicar la llibertat de les persones privades d’aquesta per sentències de dubtós encaix amb la realitat, amb la voluntat d’aquest poble i amb la mateixa legislació. Música en directe, parlaments i el cant dels segadors amb alguns punys aixecats, però una diferència ben simpàtica per tancar l’acte; fer córrer el micròfon perquè cada persona digui de quina vila és o d’on ha vingut. La majoria són de la llesqueta, molts d’ells de Perpinyà. Hi ha un aplaudiment general quan algú diu que ha arribat des de València i un altre quan la Franja de Ponent es fa present.
L’USAP, el batec del lleó
A quarts de nou, un riu de gent enfila el carrer Aimé Giral. No és la primera vegada que l’estadi obre la boca com un lleó famèlic per engolir la seva gent però aquest cop llueix especialment. Les grades són ben plenes i els trabucaires abunden en color i nombre. A la meva dreta, un noi amb l’estelada. A la meva esquerra, un parell d’homes parlen entre ells un meravellós basc d’Iparralde. L’USAP juga un partit trepidant contra el Biarritz. L’equip basc va per davant durant tot el matx però, finalment, els arlequins catalans giren la truita i aconsegueixen una victòria in extremis que fa embogir el lleó famèlic de victòries. Mai morirem. Reivindicacions a les grades.
Poesia mallorquina
A la llibreria de la Joana s’hi presenta un llibre de poemes. L’autor és mallorquí. El presentador és nord-català. I entre el públic assistent hi ha catalans de l’oest, que no del sud. Hem xerrat una estona amb la llibretera i ens ha obert una mica més les mires en relació amb la realitat cultural i lingüística. Ella és d’un poble del nord, de la Franja nord, com si diguéssim. Sota el braç m’enduc un diccionari, per sempre més, de la llibreria de la Joana.
Petits racons
A la plaça Rigaud hi ha un belga nord-català que serveix dinar a una taula de fusta gran que era de la seva mare. Hem entrat guiats pel cartell valent i ferm de reivindicació de llibertats que té a la porta. Més tard trobem un brocanter que amb la meravellosa excusa d’explicar-nos els objectes, ens explica històries que se’ns enduen a temps pretèrits de jardineres clàssiques o de capelletes i monedes. Després de veure la política estació de trens, un home ens indica on és el Casal de Perpinyà, a l’avinguda del Liceu.
No feu soroll. Hi ha una reunió. Teixit. Acció. Vida.
Més sobre la llibreria catalana.
https://directa.cat/tenir-la-llibreria-catalana-de-perpinya-es-mes-que-nomes-ser-llibretera/
Més sobre el Casal de Perpinyà.
http://www.elcasaldeperpinya.cat/
Més sobre l’USAP.
Més sobre els Trabucaires.
https://www.penyatrabucaires.cat/
Més sobre els Angelets de la Terra.
https://angeletsdelaterra.com/
Més sobre Elna.
https://www.llibertat.cat/2018/10/la-maternitat-d-elna-43344
Més sobre la Diada.
https://www.llibertat.cat/2019/11/clam-unanime-a-perpinya-per-la-llibertat-46462
