Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dret a vaga
Alguns instituts limiten el dret a vaga dels estudiants i se salten la llei

Amb les darreres vagues d'estudiants s'han posat de manifest situacions en què alguns professors o direccions d'instituts de secundària i estudis postobligatories vulneren -amb coaccions i enganys- les lleis i normatives per impedir el dret a vaga dels estudiants

30/10/2019 Educació

Els darrers dies s'estan produint situacions en què alguns professors o direccions d'instituts de secundària i estudis postobligatories impededeixen exercir el dret a vaga dels estudiants. I sembla clar, en el contetx de protestes contra la sentència, que aquestes vulneracions dels drets dels alumnes obeeixen a una animadversió ideològica.

Algunes direccions i professors, amb l'aplicació de normatives internes (sense pes jurídic, normatives internes de rang inferior), amb coaccions i enganys, aconsegueixen desmobilitzar el dret a vaga. A més a més, en alguns centres educatius s'ha imposat l'expressió en notes informatives i webs del terme "inassistència col·lectiva a classe", per oposició al de "dret a vaga." Molts d'aquests documents de centres posen traves burocràtiques al dret a vaga: avaluació, autoritzacions, etc., que cometen una vulneració dels drets dels alumnes (vaga, llibertat d'expressió, reunió) recollits a diverses legislacions.

Les limitacions del dret a vaga aparèixer paradoxalment a Catalunya de la mà de la LEC i del Decret d'autonomia de centres (obra del tripartit, 2003-2010), que van eliminar la democràcia participativa als centres i va deixar a parer de les direccions el control de l'exercici d'aquest dret. En molts centres es respecta escrupulosament el dret a vaga dels estudiants, però en d'altres casos algunes direccions o professors, contraris a aquest dret, porten a terme coaccions, hi posen condicions o bé distorsionen l'explicació dels drets als seus alumnes.

Alguns centres, especialment de Formació Professional (Cicles Formatius, FP), han difós la idea que una assistència inferior al 80% 'no justificada' impossibilita l'avaluació: es tracta d'una subtil coacció per impedir el dret a vaga dels estudiants, ja que la "falta" per vaga està plenament justificada.

Un altre sistema de limitació de la vaga d'estudiants és la imposició d'autoritzacions per als alumnes menors d'edat o de segon cicle de l'ESO, que s'ha generalitzat als instituts de Catalunya. Aquestes autoritzacions vulneren una sentència que va donar la raó als estudiants valencians: la Llei Orgànica (espanyola) del Dret a l'Educació recull el dret a decidir col·lectivament la no assistència a classe (vaga), sense que l'exercici d'aquest dret quedi supeditat a cap autorització ni administrativa ni dels progenitors.

Què diu la llei sobre la vaga d'estudiants?

El dret a vaga dels estudiants ("inassistència col·lectiva a classe", ja que la 'vaga' sols està reconeguda només per als treballadors des de 1977) està recollit a diverses legislacions, i descriu clarament que els alumnes mobilitzats tenen dret a ser avaluats amb normalitat, a poder seguir els continguts de les matèries i a fer els exàmens amb igualtat de condicions.

El Reial Decret (espanyol) 732/1995, s'estableix els drets/deures dels alumnes i les normes de convivència en els centres, diu al redactat de l'Article 8, paràgraf 2 de la Llei espanyola 8/1995: "En els termes que estableixin les administracions educatives, les decisions col·lectives que adoptin els alumnes ("vaga"), a partir del 3r curs de l'ESO (3r inclòs), pel que fa a l'assistència a classe no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan aquestes hagin estat resultat de l'exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre." Un dret que reconeix la pròpia Constitució espanyola en els seus articles 20 i 21 sobre el dret a la "llibertat d'expressió" i el dret "de reunió." També l'Article 8 de la LODE (Ley Orgánica 8/85, espanyola) establia que a partir de 3r d’ESO els estudiants poden decidir no assistir a classe col·lectivament (fer vaga) amb els únics requisits de decidir-ho en una reunió d’estudiants i comunicar la decisió a la direcció del centre, sense cap menció a les autoritzacions.

La legislació catalana (del Principat) també protegia el dret a vaga: el DECRET 279/2006 recollia que els reglaments interiors havien "d'establir els mecanismes de comunicació als pares de l'assistència a classe dels alumnes i de les alumnes, i les corresponents autoritzacions o justificacions, per als casos d'inassistència, quan aquests són menors d'edat." Un redactat -sobre les autoritzacions i el poder de les direccions autònomes en el seu criteri- que el DECRET 102/2010 va derogar i va deixar en el redactat següent:  "Les normes d'organització i funcionament del centre (...) poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta."

Però les autoritzacions per als menors d'edat o alumnes de segons cicle d'ESO s'han generalitzat als instituts, en part per un sentit de 'responsabilitat' jurídica i en part per desconeixement del professorat, però en molts casos obeeix a una discrepància amb els motius de la vaga: així, alguns professors o direccions coaccionen els estudiants perquè no portin a terme la mobilització, una acció amb què vulneren diferents legislacions que podrien ser motiu de denúncia.

El dret a vaga no queda supeditat a cap autorització prèvia, i així ho va dictaminar una sentència del Tribunal Suprem espanyol que va donar la raó als estudiants valencians, i que va establir que els alumnes dels cursos superiors a 3r d’ESO poden decidir sumar-se a una vaga sense la necessitat de tenir autorització prèvia dels seus pares. Aquesta sentència del 18/12/2014, de rang superior als decrets autonòmics, va dictaminar que "Els alumnes a partir de 3r de l'ESO podran decidir col·lectivament la no assistència a classe sense l'autorització dels pares."

Valora
Rànquings
  1. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  2. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  3. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  4. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  5. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  6. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  7. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  8. Una cita per pensar el futur del país sota l’horitzó de la ruptura
  9. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
  10. FETAP-CGT aporta un nou informe que assenyala greus fallades de la Generalitat en la gestió de la DANA del 2024
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid