Un altre estiu sense que els espanyols trobin la sortida per a fer un “gobierno”.
I nosaltres desgastats i sense idees.
L’altra vegada, al cap i a la fi vam acabar amb noves eleccions. Pel mig, un reguitzell de decrets executius contra els interessos generals del poble treballador que signava el govern en funcions i que no responia davant cap “Parlamento”.
I a casa nostra? la teoria de la DUI, i el referèndum pactat, van ser el leit motiv.
Han passat els anys i aquella vegada era en Rajoy, després va quedar l’actual que ara tampoc pot renovar mandat amb pitjor majoria minoritària.
No sé quin dels dos donava o dóna més pena, angoixa o fàstic. Però allò és Espanya.
Aquí, ara estem de tornada, tot més clar, ja ningú plantejarà acompanyar ningú a l’andana per a agafar l’AVE, ni ampliar la base, perquè ningú pensa en un possible referèndum pactat. Madrid no pacta amb terroristes.
Només amb governs assassins que li compren armes o tornen a canviar noms de carrers catapultant-nos endarrere cap el franquisme triomfant.
Doncs il·lús de mi!, que no sabia que a Madrid s'hi fan miracles? Van fer campanya pel vot indepe, van guanyar-li a les restes de CiU perque Front Republicà gràcies a les CUP va arribar tard, i quan la gent es pregunta si mostrarien tota l’empenta i la força del vot del poble, van i es treuen la carota i diuen que no són “independentistes”, que només són republicans, i ja es veu que alguna cosa té Madrid que enlluerna.
Fins i tot no en tenen prou amb trair descaradament, sinó que a sobre es volen transformar en un cavall de Troia a Casa Nostra.
Comencen a fer campanya d’ofesos per a trencar la unitat que reclamaven poc abans, així com els i les exconvergents: unitat sí, però al darrere meu.
I si els partits no són presents a la capçalera de la manifestació de l’ANC durant la Diada, criden a no assistir-hi! Bé per ERC!
Mentrestant, el Consell per la República, hi és però no hi és, així ho percebo jo.
Les CUP defineixen la seva “estratègia” resolent un tema tàctic de durada de càrrecs i repetició de consignes. Manca una veu de pes i clarificadora, em penso.
El conjunt difús, de comentaris de gent propera i amiga em diu que anem bé. Que ens durem una sorpresa i no podrem moure’ns pels carrers durant la Diada. Però no hauran estat propostes polítiques seguides per les bases pel seu encert.
Em fa sentir que no s’esperen el que passarà l’11S, que pot ser aquesta vegada hi hagi una força amb la capacitat i la decisió necessària per a encapçalar el que cal fer, sabent prendre la iniciativa i preservant les forces sense portar el poble a un nou i sagnant atzucac
Cada dia i sense massa estretor tot s'hi anirà perfilant.
L’acefàlia madrilenya, una altra vegada més, no serà presa com a una oportunitat molt favorable per als caps pensants d'allò que hauria de ser l’estat major independentista.
Després se'ns vindrà a sobre la condemna del Suprem, la necessitat de donar resposta i sense tenir República serà molt molt difícil, quasi una utopia, a raó de l’enemic que tenim davant.
Realment la política està de vacances, però l’enemic enllesteix la urpada i nosaltres estem de camp i platja deixant-los que ho enllesteixin tot.
L’agost portarà la verge d’agost, la lluna plena d’agost i la llum que assenyala el camí o la solitud de la desesperança.
Malament rai els pensaments negatius que superin aquells que volen ser realistes, superin l’esperit que vol ser triomfal.
Si de veritat volem i creiem que és possible, ho aconseguirem!
