Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Mobilitzacions i "memòria històrica" a Girona

Avui unes 2.000 persones s'han manifestat a Girona en contra del trasllat dels presos independentistes a presons de Madrid i ahir prop de 50 persones es van reunir a la Plaça Marquès de Camps, escenari d’un dels últims bombardejos sobre Girona

01/02/2019 Drets i Llibertats

Avui unes 2.000 persones s'han manifestat a Girona en contra del trasllat dels presos independentistes a presons de Madridi per denunciar que el judici que arrancarà el 12 de febrer al Tribunal Suprem serà "una farsa". Els parlaments han començat amb el so de les sirenes per commemorar els 80 anys dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil i ha servit per traçar "un fil repressiu" fins a l'actualitat per denunciar que "el feixisme encara governa" i està a punt de jutjar polítics "per les seves idees".

Un dels advocats de la defensa de Jordi Cuixart, Benet Salellas, ha criticat que la fiscalia es posi al costat de l'extrema dreta "per asseure la democràcia al banc dels acusats". "No és un judici, és una farsa" i "vaga general", entre les consignes més corejades.

D'altra banda ahir al vespre Guanyem Girona va celebrar un acte en memòria del 80è aniversari dels últims bombardejos de l’aviació feixista sobre Girona i la posterior entrada de les tropes franquistes a la ciutat en el que van ser els últims dies de la República i l’inici de la repressió de la dictadura.

En primer lloc el candidat a l’alcaldia de la plataforma, Lluc Salellas, va lamentar que la placa commemorativa del bombardeig a la plaça Marquès de Camps, instal·lada ara fa cinc anys, hagués estat arrancada.

Salellas va presentar algunes propostes de Guanyem en matèria de memòria històrica: incentivar projectes educatius entre els centres escolars i el Museu d’Història de la ciutat, revisar la política de medalles i mèrits de l’Ajuntament franquista, aconsellar les persones amb familiars enterrats a la fossa comuna del cementiri o senyalitzar els llocs de la ciutat on hi va haver esdeveniments històrics de la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició.

D’altra banda, l’historiador Pere Castellanos va relatar com van viure les gironines i gironins els bombardejos que es van patir des del 27 de gener fins l’1 de febrer i que van deixar una trentena de morts. Tres dies després, el 4 de febrer de 1939, les tropes de Franco entraven a Girona

Finalment, Sergi Font, president d’Òmnium Gironès, va aprofitar per presentar les iniciatives de l’associació per recordar l’aniversari d’aquesta data.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  8. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  9. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid