Gener i febrer de 2019 són una oportunitat per commemorar un període ocult de la història de França. L'exili dels republicans, principalment catalans del Sud, després de la caiguda de Barcelona sota el totalitarisme espanyol del general Francisco Franco, el 26 de gener de 1939, és el punt d'inici del període. Tot i que recents, aqueixos fets continuen marginats per l'esperit francès, a l'Escola o a la televisió. Moltes dates, recordades pel seu aniversari, romanen significatives del final de la Guerra Civil espanyola i l'ascens de l'extrema dreta abans de la Segona Guerra Mundial. Així, aquest diumenge 3 de febrer de 2019 és la data de l'obertura del camp de concentració a la platja d'Argelers de la marenda per part del govern francès. El 4 de febrer, la caiguda de Girona va accelerar el flux de persones que van orientar-se cap al territori francès, passant per Catalunya del Nord, una onada de 470.000 refugiats entre el 28 de gener i el 13 de febrer, així ho recorda un articicle de La Clau de dimarts passat.
Aquest mitjà, manifesta que durant 1939, l'esquerra francesa feia política d'extrema dreta.
La França d'aleshores és dirigida pel president del Consell Edouard Daladier, membre del Partit Radical i exministre de Defensa del govern del Front Popular de 1936 a 1937. Organitzara d'aquest règim de Vichy abans d'hora, l'esquerra francesa havia promulgat, el 2 de maig de 1938, un decret-llei que reservava l'ocupació laboral als treballadors francesos. El 12 de novembre, aquesta mesura es va complementar amb un altre decret-llei que estipula l'internament dels "estrangers indesitjables". El 18 de novembre, aquest text es va ampliar mitjançant una llei que permetia l'internament de "qualsevol individu, francès o estranger, considerat perillós per a la defensa nacional o la seguretat pública". La República Francesa, que es malfiava dels jueus d'Europa central i dels fugitius de la guerra civil espanyola, ha parcialment esborrat aquell episodi, amb la guerra mundial i el turisme ulterior, segons uin principi de memòria oficial selectiva. A Catalunya del Nord, l'aigual del 1940 s'ha sumat al procés.
El 1999, la "Retirada" va sortir de l'armari en forma de concerts a Perpinyà, a la sala municipal perpinyanenca del Mediator. 20 anys després, el 80é aniversari molesta, però és objecte d'una sèrie d'esdeveniments memorials a Cotlliure, Argelers, Portvendres o Elna. Els camps de concentració, com en deien amb les paraules exactes de l'època, però, són moderats per les terminologies de "camps d'internament" o de "retenció", fins i tot "d'estada", als mateixos llocs que es van convertir en camps de vacances, a Sant Cebrià, Argelers o el Barcarès.
