Foment del Treball Nacional va intentar impedir preventivament la vaga general del 8 de novembre del 2017 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al·legant que estava organitzada per motius polítics i no laborals, i no se’n va sortir. Posteriorment, aquest tribunal va donar la raó a la Intersindical-CSC, que l’havia convocat en solitari, conforme la vaga havia estat legal. Davant d’aquesta derrota judicial, però, la patronal ha recorregut ara la sentència al Tribunal Suprem. Per a Foment, no es tracta d’una vaga, es tracta d’un problema d’ordre públic i que, per tant, s’ha de resoldre com a tal. Curiosament, el mateix argument que va fer servir per desacreditar i atacar la vaga general del 3 d’octubre de 2017 i la vaga feminista del 8 de març d’enguany, tot i que, en aquests cassos, no va optar per demandar. "Per a Foment del Treball Nacional, la Intersindical-CSC és un objectiu a abatre", remarca el el sindicat
Segons la Intersindical, el recurs plantejat per la patronal persegueix tres objectius. El primer és no admetre que la seva demanda sí que és política i, per tant, hi ha d’insistir. El segon, castigar-nos fins on sigui possible, perquè els fem nosa, som una pedra a la sabata del sistema de relacions laborals del règim del 78. I el tercer objectiu és aprofitar les circumstàncies per propiciar un canvi en la legislació del dret a vaga, fent-la més restrictiva, en la línia de la pèrdua sistemàtica de drets i llibertats que venim patint els treballadors i les treballadores. Aquest darrer punt, de reeixir, acabaria afectant tot l’espectre sindical i el conjunt de les classes treballadores de l’Estat. El dret a vaga i, per extensió, a plantar cara al règim del 78 i als seus privilegis, estan en joc.
Apunta, que la vaga del 8-N va ser convocada per protestar per tres raons: la progressiva pèrdua de drets i condicions laborals dels darrers anys de les classes treballadores; l’anul·lació o suspensió de lleis aprovades pel Parlament i recorregudes pel govern de l’Estat; i, la més conjuntural de totes, la recent aprovació del reial decret llei que permetia la deslocalització exprés de les seus de les empreses. Els motius per aturar el país i sortir al carrer sobraven i la millor prova d’això és que la ciutadania va respondre. Segons les mateixes dades del ministeri de Treball, el 8 de novembre passat van fer vaga més persones a Catalunya que la resta de l’any a tot l’Estat -excloent el 3-O, la participació al qual s’està revisant encara-. I això és el que cou a Foment, que pretén frenar a cop judicial tota mobilització en defensa dels drets socials i laborals de les classes populars i contra les barroeres maniobres polítiques en el camp de l’economia per frenar els anhels nacionals d’un país.
El sindicat independentista recorda que més de 40 lleis aprovades pel Parlament han estat recorregudes pel govern de l’Estat i han estat anul·lades o suspeses totalment o parcialment per un Tribunal Constitucional clarament polititzat. Entre aquestes, n’hi ha de cabdals pel que fa als drets socials o laborals, com diversos decrets que regulen els horaris comercials, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, la llei per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica, la llei de protecció del dret a l’habitatge, l’Agència Catalana de Protecció Social, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya o l’impost als actius no productius per lluitar contra el frau fiscal. Totes aquestes lleis tenen una important repercussió social i afecten directament els interessos de les classes treballadores del país. De totes les lleis afectades, a més, 17 van ser aprovades el 2017.
Igualment, el decret per promoure el canvi de seu de les empreses pretenia un impacte psicològic, ben orquestrat des de diferents mitjans i també per Foment del Treball Nacional, per alimentar la sensació conforme les empreses marxaven de Catalunya davant les incerteses i inseguretats derivades de l’1-O. Una sensació que també pot propiciar una fugida real amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball i afectant l’economia real. A aquestes alçades ja ha quedat demostrat per vies periodístiques que l’operació va incloure una retirada de fins a 35.000 milions d’euros en dipòsits de dues grans entitats bancàries (Caixa Bank i Banc Sabadell) per part d’empreses públiques de l’Estat com Renfe, Adif, Ports de l’Estat o RTVE i altres.
El que es buscava amb aquests moviments era també un efecte de bola de neu -les quantitats retirades per administracions i empreses públiques son un terç del total-, amb la consegüent caiguda de les cotitzacions. A aquestes retirades de fons, a més, cal afegir les pressions rebudes per multinacionals com SEAT, públicament reconegudes, una operació en què, a més del govern de l’Estat, hi té un paper important el rei Felip VI. És, doncs, una gran maniobra política amb una part visible, el reial decret llei, i una de desconeguda que mica en mica veu la llum. Una juguesca clarament il·legal per comprometre l’economia catalana i el seu teixit empresarial orquestrada per perjudicar un projecte polític, precisament per part d’aquelles elits que criticaven que el procés català podia perjudicar l’economia.
El que no és qüestionable en cap cas és la repercussió laboral i social d’aquesta operació, així com de les successives reformes laborals dels governs espanyols i l’impediment al Parlament per legislar en favor de les classes populars. Ens reafirmem, per tant, que el 8-N es va tractar d’una vaga en defensa dels interessos socials i laborals del treballadors i les treballadores de Catalunya. I així ho entén, de fet, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja va negar les mesures cautelars sol·licitades inicialment per Foment i que posteriorment es va ratificar en la legalitat de la convocatòria.
