Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.
L’interés per sobrepassar la voluntat popular i imposar, en aquest cas, la “igualtat lingüística” en la que s’abanderen, oblidant la Carta Europea de les llengües minoritàries (o minoritzades, com en el cas valencià) i l’article 3 de la seua pròpia constitució, xoca de front amb un poble que, no obstant ser una de les comunitats autònomes més castigades de l’Estat espanyol, es constitueix com a l’únic subjecte polític amb legitimitat per a decidir. Aquesta realitat no passa desapercebuda als ulls de la delegació espanyola al nostre territori, fet que explica l’autoritarisme bel·ligerant amb el qual es governa des de Madrid el nostre territori, amb la pretensió de des legitimar la nostra autonomia per desmobilitzar un poble que no va a permetre cap intrusió centralista més.
Només des de la consciència de poble i des de la presència de l’inalienable dret a decidir que resideix en cadascuna de nosaltres, tant com a subjectes individuals que com a col·lectivitat, podrem obtenir la ferramenta fonamental per a poder decidir sobre les nostres vides a tots els nivells: no només és sinó a través del dret a decidir que podrem combatre la imposició explícita de l’article 155 a Catalunya; sinó també la seua aplicació implícita amb la construcció d’un “mur” que divideix Múrcia a conseqüència de la construcció de l’AVE, la intervenció dels comptes de la ciutat de Madrid (i més recentment, els del País Valencià) i, com no, l’intent de re centralització i marginació lingüística que estem vivint a Bellreguard.
Per la nostra autonomia, per la nostra llibertat i pel nostre dret a decidir, cal que ens adherim a les paraules del portaveu de la Plataforma Pro Soterramiento, i cridar junt a les companyes catalanes, madrilenyes i murcianes que “esta terra no es pot seguir governant servilment al dictat del que diga Madrid”. Contra les imposicions de les elits del centre i les restriccions antidemocràtiques, contra la reducció gradual de la nostra capacitat de decisió com a poble, i per una vida en plena llibertat i en un país democràtic, nosaltres exigim Dret a Decidir per a cadascuna de les perifèries que l’Estat espanyol manté en aquesta situació subalternant i precària. Juntes, fem força: decidim!
