Avui a mitjanit donem el tret de sortida a les eleccions i ho fem assumint les contradiccions (una més) que implica concórrer a una imposició mitjançant la qual es va destituir un govern legítim i es va aniquilar una República segurament massa poc defensada. I precisament avui hem sabut que l'Estat mantindrà com a ostatges els Jordis, Junqueras i Forn, que seguiran formant part de la vergonyosa llista de presos polítics de l'Estat espanyol.
El 21D no són unes eleccions normals i cada dia que passa és més evident. A les prohibicions de pancartes i concentracions solidàries amb les empresonades, s'hi han afegit les kafkianes prohibicions de llaços, bufandes i fonts grogues... van començar perseguint paperetes i urnes, no ens ha d'extranyar que hagin acabat perseguint un color. Mantenen gent honesta a la presó alhora que els lladres de guant blanc campen pel carrer. Multen i detenen persones per denunciar la brutalitat policial, mentre les agressions espanyolistes gaudeixen de major impunitat.
Aquest és el context del 21D, que esdevé dantesc quan hi afegim les accions de “falsa bandera”, doncs l'única forma de justificar la violència institucional i de carrer de l'espanyolisme és mostrar l'independentisme català com un moviment violent. I clar, la cosa no resulta fàcil amb aquest poble tossudament pacífic. Han inventat una violència que mai no ha existit per justificar empresonaments i ara inventen una violència al carrer que tampoc no és real. Perquè parlem clar, qui agredeix persones per la seva ideologia o per la llengua que parla, qui trenca vidres i punxa rodes de cotxe sistemàticament per a atemorir, qui crema banderes penjades a balcons posant en perill la vida d'inquilins és l'espanyolisme.
Per a algunes, l'independentisme català és el culpable de tota aquesta virulència, doncs "ha despertat el feixisme". Adormit o despert, el cert és que si fins ara no ha reaccionat amb aquesta violència, ha estat perquè no existia una amenaça real per al règim. El feixisme sempre ha estat en el sí de l'Estat espanyol del 78, doncs el dictador va morir al llit, deixant-ho tot "atado y bien atado" i, ja se sap, d'aquella pols vénen aquests fangs. Per això, companyes, tinguem clar que no es tracta de culpabilitzar qui el desemmascara sinó de cridar a combatre'l, i no hi ha millor manera de fer-ho que seguir dempeus, lluitant per l'alliberament del nostre poble, en tots els sentits.
Per tot plegat, aquestes eleccions no són uns comicis convencionals. Seguim immerses en el procés d'alliberament nacional d'aquest tros dels Països Catalans, així que la campanya electoral ha de ser un element més al servei d'aquest procés. De la mateixa manera que vam arribar a l'1 d'octubre més coordinades, enfortides i valentes que mai, i gràcies a això vam aconseguir votar, hem d'arribar al 21D encara més organitzades, més conscienciades i més encoratjades. Al llarg de la campanya, no ens ha de fer por l'autocrítica. No hem de témer revisar allò que es podria haver fet millor. Al cap i a la fi, es tracta de créixer i d'aprendre dels errors per seguir avançant. Amb l'Estat espanyol només ens espera misèria, corrupció i política totalitària. La nostra esperança és un procés constituent amb la materialització de la República, i només serà una realitat si construïm l'estructura d'Estat per excel·lència: el Poder Popular.
