Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Acollim ja, com voldríem que ens acollissin a nosaltres
29/04/2017 Laia Estrada

Per Laia Estrada, regidora per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Quan la guerra i les bombes esdevenen l’escenari i la banda sonora de la quotidianitat, és més que comprensible que una persona arrisqui la seva vida i la de la seva família a la recerca d’un lloc que creu més segur. I la realitat és que mentre seguim permetent la vulneració de drets humans i sense garantir vies segures i legals, el Mediterrani cada cop es transforma més en un gran monstre bulímic, que no deixa d’engolir i engolir cossos: 3.771 persones desaparegudes i mortes l'any 2015; el 2016 el vam tancar amb 5.000; en aquests primers quatre mesos del 2017, n’han mort prop de 900.

Les “afortunades” que aconsegueixen arribar a territori europeu continuen patint una vulneració de drets a les fronteres que aixeca la Unió Europea (UE), on no es garanteixen les condicions sanitàries mínimes, ni d’alimentació, educació o accés a la informació. Algunes mantindrem gravades a la retina les imatges que ens van arribar de les refugiades gasejades de matinada, incloent-hi criatures... O els efectes terribles de l’onada de fred dels passats mesos, l’acarnissament de la neu als camps de refugiades...

No hi ha prou espai per a parlar amb deteniment de les implicacions del pervers acord entre la UE i Turquia, perquè deporti les refugiades a canvi que la UE faci la vista grossa mentre massacra la població kurda, o obviï el muntatge d’un cop d’estat. La realitat és que la UE, lluny de donar una resposta basada en el drets humans, segueix apostant pel blindatge de fronteres en lloc de garantir vies segures i legals per a persones que necessiten protecció internacional. Els seus estats membres, com l’Estat espanyol, incompleixen els compromisos de reubicació i reassentament. El “compromís” i la “responsabilitat” de la comunitat internacional brilla per la seva absència quan no hi ha interessos econòmics en joc.

Cal aplaudir Stop Mare Mortum per haver-se decidit a emprendre accions legals contra l’Estat espanyol davant el vergonyós incompliment de les quotes d’arribada de persones refugiades acordades. El pitjor és que, tal com afirma aquesta entitat, ens toca reivindicar l’acompliment de les quotes quan aquest no és el sistema que hauria de funcionar, perquè en si mateix és una vulneració de drets humans.

El passat 18 de febrer més de 300.000 persones, es van manifestar a Barcelona en la marxa “Prou excuses, volem acollir ara!”, per demanar la lliure circulació de persones, i per exigir responsabilitats a tres bandes: a la UE, per les morts al Mediterrani; a l'Estat espanyol, per incomplir els compromisos adquirits en matèria d'acollida; i a la Generalitat, per excusar-se amb que es tracta d’una competència de Madrid.

El passat consell plenari, l’Ajuntament de Tarragona ha donat el vist-i-plau a una moció per “reclamar que l’Estat espanyol traspassi a la Generalitat la totalitat de les competències en matèria d’acollida i immigració i els recursos per fer-les efectives”. Es tracta d’una bona iniciativa, però seria més efectiu fixar data i pregunta ja per al referèndum, i seguir amb el full de ruta que ens permeti exercir la nostra pròpia sobirania.

Expliquen que, quan els refugiats i les refugiades republicanes van arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg, en el millor poema d’amor de Neruda, van ser rebudes i acollides amb pancartes de benvingudes i, alhora, a mida que caminaven, al seu pas els llançaven flors. Confiem que no hagi de passar gaire temps perquè arreu dels Països Catalans també puguem acollir entre pancartes i flors.

 

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  9. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid