Ens acomiadem de Betlem. Encara amb el cor encongint per tot el que hem vist i après posem rumb a Nablus, la darrera ciutat que trepitjarem de la Palestina del 67.
L’arribada a Nablus és d’allò més acollidora. A l’entrada de la seu del Family Defense Society, primera organització amb la que ens reunim avui, ens esperen la Sana i la Ramjaa. Dos militants que porten dècades en l’activisme feminista i que lluiten fermament pels drets de les dones.
Ens expliquen que l’organització de la que participen va néixer al 1994 amb el principal objectiu de donar suport a dones que estan o han estat en situacions de violència masclista. Amb aquesta premissa posen l’accent en l’ajuda psicològica i social i en l’explicació dels seus drets. En situacions en que consideren que corre perill la vida de la dona i/o dels seus infants, els hi ofereixen una casa d’acollida (vigilada per càmeres i amb personal de seguretat) i centren la feina en preparar-les per la integració en la societat i en el mercat laboral. De nou, com ja ens han dit altres organitzacions, consideren treballar un element indispensable per la seva autonomia i capacitat de decidir. Aquesta activitat la fan en coordinació amb el Ministeri, la Policia, el Govern i els Municipis. A banda, estan connectades amb la xarxa d’associacions de dones i hospitals d’arreu del territori.
Cal tindre en compte que els maltractaments són un tema tabú a nivell social, produint-se en molts casos la culpabilització de la dona. Al ser un problema amagat, s’intenta animar a les familiars (dones) d’aquestes a que acudeixin a les trobades de suport mutu per tal de conscienciar i poder detectar altres possibles situacions de violència masclista. En la mateixa línia, en l’àmbit de la prevenció i sensibilització, tenen grups de voluntariat a la Universitat que formen per poder manejar situacions de violència.
A nivell legal, treballen en coordinació amb altres organitzacions del país per tal de poder canviar el marc legal actual, molt nociu per la dona. Pressionen a la ANP (Autoritat Nacional Palestina) per que canviïn les lleis actuals tot i que l’organisme es mostra força reticent a realitzar-los. Ens quedem amb una frase que ens ha arribat: “la societat accepta que la dona estigui a primera línia en la lluita contra la ocupació, però quan es tracta de lluitar per la seva pròpia llibertat no es mira amb els mateixos ulls”.
La tarda ha començat amb un tast de l’especialitat en dolços local: el Knafi. Poc desprès però, hem anat a visitar el Balata Camp Refugee, una realitat bastant més amarga.
La visita ha començat amb una trobada a l’espai assistencial mèdic del camp. Aquesta organització tracta de donar cobertura sanitària a la població del camp tot i les limitacions de ser una estructura sense grans recursos econòmics. Amb personal que gairebé treballa sota el voluntarisme, ofereixen atenció a un preu simbòlic o gratuït si no es pot assumir. Després d’aquesta reunió, un jove que ha nascut al campament ens ha fet un tour històric. Recorrent els minúsculs carrerons plens de records, hem pogut veure les condicions d’un camp que fa més de mig segle es va construir com a refugi temporal per a unes 6.000 persones. Actualment, però, n’alberga més de 27.000 sense haver-se augmentat l’espai, amb les dificultats obvies que se’n poden deduir per la salut i benestar de la població.
La duresa de les condicions de vida d’aquest lloc i la seva gent, evidencia una de les conseqüències més dures del projecte sionista i la falta d’humanitat que desprèn. Una experiència que no podrem esborrar del nostre record.
Esperem tornar a aquesta terra que ara és germana.
Abraçades internacionalistes!
