Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Una nació, una sobirania, un Estat

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 26/7/1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

05/07/2017 El fil roig
Xirinacs: "Una nació, una sobirania, un Estat" Xirinacs: "Una nació, una sobirania, un Estat"
Crec que el PNB d'Euskadi ens ha donat, aquests dies, un exemple de tenacitat negociadora. És cert que la tràgica problemàtica d'ETA els dóna força. Si Madrid vol intentar resoldre la inestabilitat al nord, si més no, ha de cedir amb el PNB.

Això de tenir força negociadora és important. A Catalunya no hi ha ETA, però teníem una altra mena de força negociadora que els nostres parlamentaris han deixat perdre i, encara pitjor, han combatut. Vull dir la nostra formidable organització popular farcida de sindicats, grups juvenils, culturals, associacions de veïns, assemblees de comarques, etc., i coronada per l'Assemblea de Catalunya.

Tanmateix, la duresa d'UCD, potser, no ho sabem, a causa de pressions militars, ha dit no als bascs. És d'admirar la concisió i la claredat de l'Estat centralista quan es veu greument amenaçat en la seva existència. Digué Gabriel Cisneros: «Hi ha una nació, una sobirania i un Estat».

Aquestes coses les tenen ben clares. Manuel Blanco Tobio, a l'«ABC» del 18 de juliol, dóna el toc d'alarma: «Ja hem vist com a l'avantprojecte de Constitució caigué en la temptació d'anomenar «nacionalitats» determinats ens pre-autonòmics. Si aquesta denominació acaba per imposar-se en la redacció final, cauríem de ple dins els requisits que defineix la llei internacional com a mereixedors del reconeixement del dret d'autodeterminació.

Aital afirmació ens interessa molt als catalans, als bascs, als gallecs, als castellans, etc. Ell mateix afegeix: «Qui vulgui crear-se problemes, que posi la paraula nació o nacionalitat davant de certs ens pre-autonòmics, que deixaran tot seguit de ser-ho. Perquè una nació és quelcom molt concret, que té drets i tribunals on defensar-los». I justament el mateix Tarradellas, president del nostre ens pre-autonòmic, ho ha dit ben clar: Catalunya, ha estat, és i serà una nació i sobre això no podem fer concessions en cap sentit». I ho ha dit en un debat europeu emès simultàniament per les ràdios nacionals d'Anglaterra, Alemanya, França i Espanya i escoltat a tots dos costats de l'Atlàntic.

Dos homes d'Estat, Tarradellas i Cisneros, diuen dues coses exactament oposades i irreconciliables: la voluntat d'un poble i la voluntat d'una oligarquia. Democràcia i dictadura. I aquesta contradicció no es pot amagar, altrament, al poble, se li donaria gat per llebre. Ara guanya la «nació única i indivisible». Ara guanya l'oligarquia. Ara, en això, s'afirma la dictadura sobre Catalunya, sobre Euskadi, sobre Castella, etc. La metralleta encara resta justificada per a aquells qui volen emprar la violència contra la violència opressora. I la lluita popular com la que menava l'Assemblea de Catalunya, també resta justificada per aquells qui volem emprar la no-violència contra la violència opressora i qui la combat perd força negociadora.

I sempre resta justificada, per a totes les nacionalitats, l'exigència de l'exercici del dret a l'autodeterminació.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. La web "Adéu Ibex35" informa com fer el canvi a un consum ètic, sostenible i de proximitat
  2. La Flama del Canigó arribarà a Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg
  3. Poble Lliure emplaça totes les forces independentistes d’esquerres i basades en la radicalitat democràtica a crear una direcció estratègica compartida
  4. Rebuig a l'acte de la Fundación Princesa de Girona a Vilablareix
  5. Un mort al passatge de la Camèlia número set
  6. La Universitat de Granada pressiona a la plataforma Andalusia pel dret a decidir per impedir la conferència de la CUP
  7. No perdem el nord
  8. Jo odio
  9. Nerea Barjola: “El relat dels mitjans sobre el cas de ‘La Manada’ segueix el mateix patró que el de les noies d’Alcàsser”
  10. Dilemes de la solidaritat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid