x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Democràcia directa

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 12/11/1977, a la secció "Al servei d'aquest poble"

16/05/2017 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: "Democràcia directa" Lluís M. Xirinacs: "Democràcia directa"

La diferència entre el Poder d'Estat i el Poder popular o de base consisteix en el fet que el poder d'Estat és un poder sobre molts homes, però concentrat en pocs. El sistema de democràcia representativa fa que, per mitjà d'unes votacions, molta gent delegui en uns pocs representants el poder sobirà de què cada persona és dipositària.

El combat indiscriminat contra tot poder, que alguns anarquistes poc rigorosos fan, és incorrecte. Cada persona té una ració de poder personal. El pot delegar o se'l pot reservar un mateix. Però el poder existirà sempre, és la força humana.

El poder popular o de base és, en canvi, un poder de molts que no es delega sinó que es comparteix, que es posa en comú. El sistema de democràcia directa no munta grans piràmides on el poder es concentra en el cim, sinó assemblees igualitàries on tots participen en taula rodona. És un poder horitzontal, no vertical.

Crec que ara al nostre país calen les dues democràcies simultàniament, cadascuna en el seu camp, una en el camp de l'Estat i l'altra en el camp de la base popular. És cert que, en el sistema liberal, en el qual entrem, la democràcia representativa a base de partits que s'alternen en el control de l'Estat és dominant i la democràcia directa només es pot exercir a nivell popular de base d'una faisó limitada. Però no es pot anul·lar aquest exercici mínim de la sobirania social que es concreta en les assemblees populars igualitàries.

Només resta un problema. Les assemblees superiors a la local, vull dir les assemblees comarcals, de sector, de país, de nació, forçosament s'han de compondre de delegats o representants, que acaben per constituir-se en capdavanters de poder concentrat, d'informació concentrada, de decisions concentrades. El conjunt aleshores esdevé una mena de gran partit encobert que motiva la intervenció i el control dels partits.

Per evitar això, crec necessari que els delegats de base a les assemblees més generals siguin rotatius, no amb rigor ni per obligació: qui vulgui substituir el delegat anterior que ho pugui fer. Marx explica això com una solució modèlica, emprada en l'organització de la Comuna de París. «Tots elegibles, tots revocables». Que hi hagi circulació folgada i lliure entre l'àmbit local i el general.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid