Després de rebre petició per part de la FEHM per mantenir una reunió amb l'entitat ecologista, el GOB ha decidit rebutjar la petició de reunió per diversos motius.
S'ha volgut fer creure que hotelers i ecologistes coincidien amb determinades crítiques a les polítiques turístiques del Govern, especialment en relació a les crítiques a l'impost turístic, i sobretot en relació a la qüestió del lloguer vacacional d'habitatges.
Res més lluny de la realitat. Els arguments i justificacions que el GOB posa damunt de la taula així com les propostes per fer front a aquesta situació disten molt de tenir cap punt en comú amb els arguments que motiven a la Federació hotelera a posicionar-s'hi en contra. Prova d'això, és que després de la reunió mantinguda entre APTUR i la FHEM la setmana passada, la seva presidenta Immaculada de Benito, advertís que si el Govern continua «promocionant-lo» ells també s'hi dedicaran, eliminant així llocs de feina.
El primer aclariment a fer, és que ja fa estona que els hotelers fan lloguer vacacional de cases i apartaments, moltes vegades per cobrir els seus propis «overbookings» als hotels. Aclariment a part, pel GOB el tema de la mercantlització turística de l'habitatge i com, la comercialització de cases i pisos, s'ha desbordat convertint-se en una nova bombolla especulativa (només cal revisar els mapes fets públics pel col·lectiu Terraferida, és només una mostra més de que el que ens cal és apostar pel decreixement turístic.
Un decreixement turístic que ha de començar per decréixer en capacitat d'allotjament, no només prohibint el lloguer de pisos plurifamiliars i establint una moratòria de noves llicències turístiques en habitatges al sòl rústic, si no també un decreixement de places hoteleres. Es el que nosaltres anomenam el 2x1, és a dir, que per a cada plaça turística que es vulgui donar d'alta, se n'han de donar dues de baixa.
En aquest sentit hem vist com en els darrers anys, els hotelers han pogut legalitzar places il·legals gràcies a les amnisities orquestrades des dels governs afins, així com també, han aconseguit poder prescindir de complir la normativa urbanística per a poder fer les reformes als seus establiments hotelers. Veim com, sovint reclament inversions públiques en infrastructures per rendibilitzar les seves inversions privades, alhora que es beneficien de la promoció turística que no és més que la promoció dels seus negocis privats amb doblers públics.
Hem vist també com la precarització dels llocs de feina a l'hosteleria ha anat creixent de manera alarmant mentre els hotels penjaven els cartells de complets, una temporada rera l'altra. I hem vist també la seva oposició a un impost amb suposades finalitats ambientals perquè els resta «competitivitat», diuen.
Per tot això cal apostar per desturistitzar la nostra economia i això implica que deixin de focalitzar-se totes les activitats econòmiques de les nostres illes en el turisme. No vivim del turisme, malvivim del turisme, i la situació de saturació i massificació que patim i que ja obliga a restringir l'accés a molts indrets de l'illa, la situació dramàtica d'accés a l'habitatge (per increment de lloguer i sous precaris), la degradació dels nostres espais naturals, la conversió de l'illa en un escenari per a turistes, i l'absència de qualquevol possibilitat de viure al marge del turisme, en són mostres més que evidents.
Per a l'entitat ecologista, "És per això que difícilment, trobarem res a dir-nos a part del que ja sabem i que no compartim en absolut i tenim clar que com a moviment social ecologista, no ens convertirem en els aliats de conveniència del poder hoteler"
