x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Europees 2004, una oportunitat històrica

Text elaborat pel Col·lectiu Poble que analitza la idoneïtat que la CUP concorregués a les eleccions europees de l'any 2004

19/03/2017 El fil roig

Des del Col·lectiu Poble hem assistit expectants al debat generat entorn de les CUP i l'Esquerra Independentista (EI) sobre la necessitat de concórrer a les eleccions al Parlament europeu del pròxim mes de juny. Mesos després de les eleccions municipals de l’any passat vam fer una crida per tal de no abandonar el camí encetat, que havia reportat bons resultats, i avançar a nivell polític i organitzatiu. Tot i que en aquell moment el nostre Col·lectiu va rebre nombroses adhesions a la crida feta, el cert és que la direcció política de l’EI no va moure fitxa ni va donar-se per al·ludida.
Passat un temps, la valoració que fem de l'Assemblea Nacional de les CUP celebrada el passat 17 de gener a Manresa és altament satisfactòria tant per l'alta participació i implicació com per la voluntat manifesta de molts dels assistents de consolidar un referent polític propi de l'EI, seriós i d'abast nacional.

Les dones i homes que conformem el Col·lectiu som partidaris de fer una passa endavant. D'apostar per sortir de la situació d'estancament crònic en què s'ha encallat l'Esquerra Independentista en els darrers temps. Apostem per sortir de la marginalitat política en què els nostres propis errors ens han fet caure. Creiem fermament que cal fer el salt qualitatiu. Cal ser valents.

És una constatació gairebé òbvia i de sentit comú que el principal i gran problema del denominat Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) és que és desconegut almenys pel 98% del poble treballador català al qual diu representar. La gent del carrer, la gent normal, la gent que viu, treballa i estudia a Catalunya, no coneix l'existència d’una alternativa política a l'esquerra d'ERC, tret de comptades excepcions on la feina d'alguns col·lectius de l'EI i les CUP han aconseguit donar-se a conèixer en viles i ciutats concretes.

Som del parer que la millor manera per començar a intentar trobar la sortida de l'atzucac a què hem arribat és concórrer a les eleccions al Parlament europeu. Ben segur que existeixen motius per considerar que és una jugada arriscada i potser precipitada. Però el simple fet de donar cos a la possibilitat real d'un canvi de situació en què estem, ja val -i molt- la pena.

El principal objectiu de participar a les eleccions del pròxim mes de juny no és altre que donar a conèixer àmpliament les sigles CUP arreu del territori. I és precisament per trencar la gran adversitat amb què ens enfrontem: el desconeixement de la ciutadania del projecte de l'Esquerra Independentista catalana. No és una aposta a curt ni a mitjà termini. És una aposta per 'ensenyar' el referent municipalista, les CUP, l'única experiència política seriosa i amb garanties de futur articulada des de l'EI. I és que la campanya de les europees del 2004 s'ha de fer pensant estratègicament en les municipals del 2007. Si aconseguim donar a conèixer les sigles i el projecte de les CUP, el referent polític municipalista s'enfortirà i és possible que sigui un revulsiu per a la constitució de noves CUP arreu del país. És per això que, en cap cas, anar a les europees suposarà un abandó de la lluita municipal, ans al contrari. Tenim ben clar que l'objectiu polític de les CUP ha de ser la lluita institucional des dels ajuntaments.

A més, el context polític actual no podria considerar-se més adient: la campanya per les eleccions al Parlament europeu pot presentar-se com l'opció del no rotund del conjunt del MCAN a l'actual avantprojecte de constitució europea. És a dir, la campanya de les CUP podrà anar més enllà que un simple reclam electoral: pot esdevenir la veu de l'Esquerra Independentista per dir l'Europa que volem; la dels treballadors i els pobles. I la que no volem; la dels estats i el capital.

És per això que des de fora dels partits i organitzacions, des de la militància de base, demanem valentia al secretariat nacional de les CUP. Els instem a fer un pas ferm i decidit cap endavant. Fa temps que el MCAN ha assolit la majoria d'edat i hem de demostrar-ho. Hem d'anar més enllà del concert, l'encartellada i la pintada. Sense deixar de banda l'activisme hem de començar a fer política. Els dies i els anys passen i nosaltres seguim on érem: no anem cap endavant sinó més aviat cap enrere.

Esperem que la major part d'agents integrants del Moviment Català d'Alliberament Nacional vulguin sumar-se a la iniciativa. En tot cas, coneixent els antecedents de la nostra tradició organitzativa, és probable que hi hagi qui no es posicioni o hi estigui en contra. És una postura del tot legítima i respectable. Tot i això reclamem al secretariat de les CUP que no es deixi portar per l'error de sempre: buscar el consens absolut, la tan anomenada Unitat. Totes i tots portem no menys de 15 anys parlant i buscant la Unitat de les forces de l'EI i no l'hem aconseguida. Potser que, d'una vegada, algú prengui la iniciativa. Qui no vulgui pujar al tren serà ben lliure de no fer-ho, el temps dirà qui estava encertat i qui equivocat. Però en la política, com en la vida diària, qui no s'arrisca mai progressa ni va endavant. És hora d'arriscar. Tenim poc a perdre i molt a guanyar.

Com deia Carles Sastre en una entrevista concedida l'abril de 1999 a La Tanyada, publicació oficial de la Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA), "la història està trucant a la porta i hem de ser capaços de respondre".

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid