Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quant de temps hem d’esperar abans de posar-nos a construir la República Catalana?
Lluís Vila , membre del col·lectiu Drassanes per la República Lluís Vila , membre del col·lectiu Drassanes per la República

Això, amic Dylan, … només ho sap el vent?

Passen els dies, les setmanes i els mesos, i l’anunciada voluntat de diàleg de l’estat espanyol amb Catalunya no fa més que acumular despropòsits i intimidacions a la llarguíssima llista de greuges que va iniciar Felip IV, i va elevar exponencialment Felip V d’ençà que els Borbons van ocupar una corona a la qual no tenien dret.

El que ens separa de l’oligarquia espanyola, que ostenta de manera absoluta el poder de l’estat, són més de tres segles d’imposicions, i d’una manca absoluta de diàleg i de voluntat d’entesa entre iguals; més de tres segles de negació dels nostres drets, constantment menystinguts amb la prepotència del cacic i l’arrogància del conqueridor (conqueridor en hores baixes després d’haver esmicolat un imperi fet a sang i foc, però que tot i així sempre s’ha mostrat arrogant). I ens separa, també, que l’únic argument que han emprat amb nosaltres hagi estat sempre la raó de la força i mai la força de la raó.

Ens separa, sobretot, la nostra fidelitat a la llengua i a la cultura pròpies, que tan tenaçment es resisteixen a morir i a ser substituïdes; i ens separa una manera d’entendre el món fonamentada en la negociació i en el respecte als valors i a l’opinió dels altres. També ens separa haver arribat a aconseguir, al llarg de la història de la Catalunya sobirana, un model de societat on els representants de les classes populars, a diferència dels “comuneros” a Castella que foren esclafats, van disposar de veu i vot contra les imposicions de sobirans, nobles i cacics.

Ara ja ha passat l’hora d’intentar posar-nos a discutir amb els representants de l’estat, i els seus acòlits, sobre la importància que té cada un dels fets i cada un dels molts greuges que ens han anat infligint al llarg del temps. Han de saber que ja han fet molt tard, i que no ens interessa gens fer aquest debat ni caurem en un parany dilatori. Ara és l’hora de posar-nos a construir, des de baix, la República Catalana que necessitem, d’escoltar i de mobilitzar tothom per a fer, entre tots i totes, que aquesta República que volem veure néixer sigui lliure, solidària, socialment justa, respectuosa amb el medi ambient i amb els drets i les opcions diferents de les persones, i sense cap tipus de discriminació per raons de qualsevol mena (de gènere, d’origen, d’orientació sexual, de classe social, de creences,…). És el nostre dret irrenunciable i, alhora, una necessitat urgent i ineludible. Traguem, doncs, les cadires al carrer i omplim les places de debat constituent, perquè, tal com deia el poeta de Roda de Ter, tot està per fer i tot és possible.

Abans, però, en un referèndum vinculant, i unilateral si cal, demostrarem al món que la nostra voluntat d’independència és compartida per la majoria de la població catalana. I aquest referèndum l’hem de fer ara, sense més demora, perquè el nostre poble i la nostra gent, tan humiliada, espoliada i empobrida, així ho esperen. Són ja massa els anys de somiar l’albada sota el jou d’un silenci imposat.

Ens cal, doncs, posar-nos a treballar des d’avui mateix en l’organització i la defensa de la celebració d’aquest referèndum. Hi ha res més democràtic que la lliure decisió d’un poble sobre el seu futur?

Per tot plegat, entendràs, amic Dylan, que no esperarem a escoltar si la resposta està en el vent, i que ja des d’ara comencem a construir la República Catalana que volem i anhelem.

Lluís Vila, membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana



Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid