Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Santasusana: "S’ha intentat desacreditar i menysprear les aliances de la CNT amb Francesc Macià"
06/04/2016 Entrevistes

Entrevista a Marc Santasusana i Corzan, autor del llibre Quan la CNT cridà independència, publicat a l'editorial Base, i Conseller del districte de Sants-Montjuïc per CUP :

El llibre que acabes de publicar tracta uns episodis molt poc coneguts: l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:

La dictadura de Primo de Rivera convertí als militants d’Estat Català i als afiliats de la CNT en aliats preferents. El comunisme encara no havia arrelat amb força, els socialistes de la UGT i el PSOE col·laboraren amb el règim dictatorial i els republicans inicialment limitaren la seva oposició a la propaganda dels seus líders des de l’exili, pel que independentistes i sindicalistes catalans compartiren xarxes d’evasió i intents de tombar la dictadura per la força. Si bé aquesta aliança és prou coneguda, una de les seves concrecions, el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, quan la CNT acceptà lluitar per la independència de Catalunya i Euskadi, ha passat desapercebuda fins al moment. 

... els socialistes de la UGT i el PSOE col·laboraren amb el règim dictatorial i els republicans inicialment limitaren la seva oposició a la propaganda dels seus líders des de l’exili
Parles de la importància de l'exili i la diàspora catalanes, del separatisme basc i rifeny, d'un poc conegut dirigent d’Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera...

Principalment es parla dels catalans exiliats a l’Estat francès, unes dotzenes de separatistes i centenars de sindicalistes que es coordinaven per creuar armats els Pirineus quan se’ls requerís per un aixecament, i del cubà i d’altres països americans, on bona part dels catalans que hi residien abraçaren l’independentisme, organitzaren casals als seus llocs de residència i foren els principals fiançadors d’Estat Català.

Respecte a Carrasco i Formiguera, el fundador d’Unió Democràtica de Catalunya amb més renom, ja estava documentat que anteriorment havia format part de la direcció d’Estat Català, però es desconeixia que havia participat de reunions a l’exili per organitzar una insurrecció armada.

...es parla dels catalans exiliats a l’Estat francès, unes dotzenes de separatistes i centenars de sindicalistes que es coordinaven per creuar armats els Pirineus quan se’ls requerís per un aixecament
I líders de l'anarcosindicalisme com Joan García Oliver mantenien forts lligams i contactes amb els independentistes catalans a l'exili?

El mateix Joan García Oliver recorda a les seves memòries com havia passat a l’exili utilitzant les xarxes d’evasió d’Estat Català o que es reuní amb Macià i aquest li oferí dirigir l’exèrcit que estava bastint. La documentació del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança demostra que aquesta relació era més profunda del que es pensava, i com aquells exiliats, organitzats al Comitè Revolucionari de París, acceptaren participar d’un alçament independentista fins i tot quan al CNT s’acabà fent enrere.

 

Joan García Oliver recorda a les seves memòries com havia passat a l’exili utilitzant les xarxes d’evasió d’Estat Català o que es reuní amb Macià...
Creus que hi ha sectors polítics o sindicals poc interessats que es conegui aquests episodis i aliances dels revolucionaris de la CNT dels anys 20 i del pare d'ERC, Francesc Macià?

Sí, sense dubte. Per una banda per part del socialisme català i espanyol s’ha intentat desacreditar i menysprear aquelles aliances, ja que el PSOE i la UGT no hi participaven perquè col·laboraven amb el dictador, i des de l’independentisme i l’anarcosindicalisme,  per altra, com sovint acabaren enfrontats durant la Segona República no els semblà apropiat recordar la profunditat de la seva anterior entesa.

 

 

des de l’independentisme i l’anarcosindicalisme, com sovint acabaren enfrontats durant la Segona República, no els semblà apropiat recordar la profunditat de la seva anterior entesa
Fa pocs mesos vas publicar "De la fàbrica a la revolta. Trajectòria política de Pere Curtiada i Ferrer", dirigent obrer sitgetà amb Edicions del 1979, producte de la investigació de la teva tesi doctoral: aquest camí et va portar a investigar sobre les relacions de la CNT i l'antic independentisme als anys 20?

No, de fet, vaig iniciar aquesta investigació fa nou anys, i per tant la vaig començar abans que la tesi doctoral sobre el primer regidor i alcalde independentista català que publicà el passat sant Jordi edicions del 1979. La meva vessant investigadora s’ha centrat en la historia de l’independentisme i del moviment obrer previs al franquisme, tant en els tres llibres publicats fins al moment, com els projectes que estic desenvolupant actualment, la coordinació d’un recull d’episodis del moviment obrer als Països Catalans i l’estudi de la seva història a Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

...vaig iniciar aquesta investigació fa nou anys
Quines comparacions establiries amb l'actualitat política, pel que fa a les relacions d'estratègia conjunta amb altres nacions ocupades a l'Estat?

Poques, doncs si bé l’independentisme català tingué certa força als anys vint, el basc passava les seves hores més baixes, el gallec era molt incipient i el canari si bé ja existia ni era tingut en compte, i en aquest sentit, les seves relacions foren escasses i plantejades des d’un punt estrictament militar. 

...si bé l’independentisme català tingué certa força als anys vint, el basc passava les seves hores més baixes
Com a Conseller de Districte per la CUP, com valores les actuals aliances i complicitats dels moviments populars i dels sindicats amb l'actual procés independentista?

Les complicitats amb l’actual procés independentista dels moviments populars són tant variades com els mateixos moviments populars, i mentre que amb alguns es constata una total sintonia, amb d’altres queda encara molt treball a realitzar. 

 

Les complicitats amb l’actual procés independentista dels moviments populars són tant variades com els mateixos moviments populars
Creus que aquests fruits maduraran encara més? A nivell de barri-districte, amb quins exemples plasmaries aquesta coincidència d'objectius de llibertats nacionals i emancipació social?

La dinàmica d’enfrontament amb l’Estat i el desenvolupament del procés constituent no faran res més que eixamplar aquesta sintonia i conduirà alguns moviments populars que fins ara han quedat al marge del procés a esdevenir-ne protagonistes.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid