Aquest passat dissabte es presentava la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià al Casal Popular de Vila-real. Víctor Tormo membre de la Plataforma a les comarques del nord ens va parlar de la necessitat de l'apoderament social davant l'actual sistema que ens a inculcat la idea que la democràcia tan sols és participar en les convocatòries electorals, un concepte tan llunyà del objectius d'aquesta plataforma que treballa per l'assoliment de la participació ciutadana en tots aquells temes que ens afecten. També recordà que el canvi produït al nostre país les darreres eleccions "autonòmiques" no es pot quedar ací, tenim pel davant molta feina per recuperar i ampliar els drets que els darrers anys hem estat perdent (millor dit ens estan furtant) com a ciutadanes.
Antoni Infante, coordinador de la PDaD, va repassar els fets històrics que portaren a declarar el dret a l'autodeterminació dels pobles com a dret humà a l'any 1945, així com també els processos d'emancipació nacional a la vella Europa en aquest passat segle xx. Antoni deixa palès la necessitat que com a col·lectivitat tenim de assolir el dret a decidir per encaminar-nos cap a la veritable democràcia participativa i la llibertat d'elegir qui i com volem ser.
La Plataforma vol mostrar el seu agraïment a les persones que van participar de la xerrada-col·loqui, així com al Casal Popular de Vila-real per prestar-nos el seu espai, un espai que vull remarcar està totalment autogestionat per una gent jove i decidida a participar d'aquelles decisions que els afecten com a treballadores, estudiants, dones i homes. Sense cap dubte poden comptar amb aquesta plataforma per assolir aquests reptes.
També vull aprofitar aquest petit article per fer una mirada al temps i recordar a un altre jove, un jove com aquests que des de Vila-real estan obstinats en construir un món millor.
Ara fa 23 anys que un grup d'intolerants, un grup organitzat de nazi-feixistes tallaven la vida d'un jove compromès. Guillem Agulló i Salvador fill de la població valenciana de Burjassot que va trobar la mort ací a casa nostra, mentre gaudia amb els seus amics en Montanejos. Guillem és un símbol de llibertat que encara no ha rebut el reconeixement institucional que mereix ell i la seva família. Mai l’han fet justícia, i molta gent estem esperant que aquest govern de canvi que d’ací poc farà un any, dignifique la seua memòria, que dignifique la memòria de la seva família, i la memòria de tots aquells i aquelles que mai ens detindrem davant la por ni l'amenaça.
Oriol Artero, PDaD
