Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
O juguem tots (i totes) o estripem la baralla
01/11/2015 Jordi Martí Font
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del C. Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Sense cap mena de dubte, els ximples són els amos del joc, sobretot perquè fan trampes, però també, sobretot, perquè el joc el van plantejar ells així, les regles, el tauler, les fitxes, els daus... i mai no retrocedeixen davant res. Per tant, tinguem clar que fitxes, taules, daus i tot, està muntat per tal que perdem la partida. El que no saben ells és que nosaltres fa temps que juguem a un altre joc en què no hi ha tauler, ni fitxes, ni daus...

I és per això que sovint no ens entenen o ens ridiculitzen, ens maltracten i fins i tot ens volen fer fora de la seva partida. Perquè malgrat les fitxes estiguen marcades i el tauler els sigui favorable sempre, fins i tot en el seu joc els estem guanyant. I guanyar-los aquí només vol dir que la seva partida no és tan terriblement guanyadora per a ells com s'esperaven. La seva partida, que anomenen "democràcia" perquè la paraula no vol dir res si no l'omplim de significats, els és propícia per al sotmetiment de la majoria social, algunes per desinterès, altres perquè és més fàcil no plantar-los cara i, la majoria, perquè jugar cansa, sobretot a un joc en què sembla que sempre haguem de perdre. I cansa més, sobretot, després de vuit, o deu, o més... hores fent feina per als amos encara que ens agradi i, a vegades, fins i tot ens doni satisfacció.

Per això, cada cop que els demostrem que fins al seu joc ells no són "els amos del galliner" i que qui els posem en qüestió mai no ho voldrem ser sinó que proposem que el galliner no tingui amos, s'enfaden i posen cara i paraules per dir que "o no deixem fer o sempre ho trobem tot cagat i pixat". I és que cagat i pixat tot ho està perquè ells rapinyen i roben i ens espremen sobretot per tal que tot sigui i estigui al seu servei i interès, tal com sempre ha estat.

Veieu al Ballesteros (o a qui sigui que mani despòticament en qualsevol part del territori) fer mala cara perquè li diem que “no”? Doncs el nostre “no” és un “sí” a tot el que ell nega amb la seva política: participació, justícia social i alliberament nacional (que sempre és social). El mateix passa amb el Mas i els seus (no electors sinó mercaders autoritaris del seu voltant), refundats en un suposat "alliberament nacional" que la seva pràctica nega... Els de CDC no entenen i no ens deixaran que ningú entengui que alliberar-nos d'Espanya és i ha de ser alliberar-nos també de la destrucció de l'escola pública i de la destrucció de la sanitat per a totes i tots que ells (Mas al capdavant) fan i necessiten per existir. I no perquè siguin dolent sinó perquè el seu ser implica no deixar-nos ser i negar-nos escola i sanitat, com a mínim.

No ens entenen ni falta que fa. Han nascut per dominar-nos a totes i tots i quan alguns de totes i tots aixequem la paraula i els diem que “no”, se senten atacats, ens insulten, ens blasmen i ens diuen que som allò pitjor que hi ha. No, senyores i senyors, allò pitjor que hi ha és qui mana, vosaltres, i no entén que en democràcia mana el poble i el poble no són ells i el seus panxacontents pagats amb diners públics sinó totes i tots. Totes i tots. I ara més que mai totes i tots parlem i diem, els diem, que ja n'hi ha prou, que o acceptem la seva dominació en cap de les seves formes. I els ho direm mentre tinguem un mínim de dignitat i siguem, un mínim de democràtics. O juguem totes i tots o estripem la baralla. Nosaltres en tenim altres, de baralles, ells, no.
Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  3. D’urnes i canvis de comarca
  4. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  5. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  6. Si els fills de puta volessin...
  7. Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa
  8. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  9. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  10. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid