Que la banca i els rics compleixin la seva paraula i nosaltres governem-nos!

Les patronals bancàries Associació Espanyola de Banca (AEB) i Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), que agrupen Caixabank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular, ens “amenacen” amb tot el que, segons ells, perdríem amb la independència i consideren que “en tot moment, s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya”. Diuen que si Catalunya s'independitza d'Espanya ells marxaran...

José Manuel Lara, amo i senyor de Planeta, estaria content, tant com ho estan altres “vius” com Jaime Malet, president de les Cambres de Comerç dels Estats Units a l'Estat espanyol; Miquel Vall, director de la Cambra de Comerç de Barcelona; o José Luis Bonet, president de Freixenet i de la Fira de Barcelona. Tots ells van mostrar les seves pors davant la independència, però sobretot van intentar fer-nos por, molta por, mentre ho deien. De la mateixa manera s'ha expressat la gran patronal, la catalunyesa Foment del Treball Nacional, presidida per Joaquim Gay de Montellà, i l'espanyola, CEOE, presidida per Joan Rosell. Ni admetrien ni admetran allò que ells anomenen “la secessió”.

Un cop més, però ara més que mai, ressonen clares i contundents les paraules de Salvador Seguí a l'Ateneo de Madrid, el 1919, quan deia que “Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.”

Queda clar, també, que la independència de Catalunya no agrada ni a Obama ni a molts dels 'capos' de la Unió Europea que ens amenacen que ens en faran fora com si estar-hi dintre fos garantia de res. I això a les treballadores i treballadors ens hauria de fer reflexionar una mica, sobretot si tenim clar que, com deia el Noi del Sucre, “nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.”

Un cop més, la lluita nacional pot esdevenir també un lluita de classes i aquest cop l'hem de guanyar, perquè estem davant d'un moment històric en què tot es pot obrir i replantejar-se i per això els lladres i assassins professionals, els que treuen diners i més diners fent destrossa de la vida de la majoria, fan i faran tot el que sigui possible perquè no ho aconseguim, perquè no canviïn les actuals condicions d'explotació.

Només el poble salva el poble i és ara l'hora de plantar-los cara un cop més per tal que l'espai que s'obrirà el 27S sigui prou gran i prou net perquè les seves amenaces es converteixin en realitat. Diguem-los ben claret que aquest cop no deixarem que no compleixin la seva paraula, les seves amenaces. Que marxin ben lluny” I nosaltres governem-nos!