“Mas president”, l'intent de xantatge de la Catalunya dependent

Les Eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari del 27 de setembre del 2015 han donat un resultat complex i alhora clar. La majoria de parlamentaris al Parlament de Catalunya, després d'unes Eleccions amb un altíssim tant per cent de participació, seran dels que es diuen independentistes. Alhora, però, no s'ha aconseguit la majoria de vots independentistes que hagués fet possible una DUI en condicions clares. És per això que tot i tenir clar que el que tenim davant és la possibilitat clara d'avançar cap a la independència de Catalunya-quatre-províncies, caldrà un referèndum en què tothom i totdon ens expressem de forma clara sobre si volem la independència o no.

Tot i que la DUI hagués acabat d'un cop per sempre amb la dependència de l'Estat espanyol, obligats com estem ara mateix, també he de dir que personalment m'agrada més la forma del referèndum ja que és incontestable i alhora la fórmula més democràtica per decidir sobre un conflicte nacional com aquest; i cal recordar que ja en vam intentar un i no va sortir bàsicament per la negativa i les coaccions de l'Estat espanyol, però també per la manca de decisió del Govern de Mas de desobeir en un moment en què calia fer-ho.

És clar que el moment que tenim davant demanarà la desobediència com a norma de funcionament, perquè si no és així, és clar que l'Estat espanyol tornarà a fer aplicar les seves lleis que no permeten l'expressió lliure ni de l'opinió ni de la decisió. Ens caldrà un govern desobedient i és clar que aquest Govern no pot tenir al capdavant qui ja ha demostrat que és incapaç de desobeir, que és incapaç de generar la nova institucionalitat catalana que no sigui producte d'una concessió espanyola sinó d'una decisió pròpia, de la pròpia voluntat.

És en aquest context que ens trobem i és en aquest context en què un dels socis de Junts pel Sí, la força que el dia 27 va guanyar les Eleccions, es convertirà, tal com ja es veu per piulades i articles, en el partit de “¿Qué hay de lo mío?” i “lo mío” és que Mas torni a ser president. La CUP va deixar ben clar que el rei de les retallades i de la Catalunya antisocial, la persona que ja havia demostrat que s'arronsava quan l'Estat amenaçava, no podia estar al capdavant del nou Govern, de la nova República Catalana.

Ara ens plouran hòsties per totes bandes per tal que fem Mas president, ens acusaran d'aturar el procés, de ser més dolents que la tinya... i nosaltres sabem perfectament, com tothom i totdon que hi era, que ningú a la Diagonal cridava “Mas, Mas, Mas” sinó “Independència” i és precisament això el que hem vingut a fer. Ens cal la independència per encetar un procés constituent, i no cal Mas al capdavant per fer la travessia dels dies que ens queden fins a la nova república.

No acceptarem lliçons de ningú, i menys amenaces o insults, tot i que tenim ben clar que aquesta serà l'estratègia que seguiran alguns exautonomistes en els propers dies. Hi ha moltíssima gent que genera més consens i genera més confiança que no Mas per fer el paper de president de la nova República Catalana i això és el que defensa la CUP, la independència, no la imposició d'algú que ara mateix no és acceptat per una part important de les formacions que la defensem i la portàvem al nostre programa. Perquè ningú no és imprescindible, però totes som necessàries, no ens cal Mas per a la independència. Per a la independència l'únic que ens cal és la independència.