L’article 12 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya diu textualment que cal “actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia”. I per tal de recordar-ho en els temps sempre complicats de la campanya electoral, el mateix Col·legi professional i la plataforma Diverscat van promoure un manifest titulat “NO amb els nostres mitjans!” on es podia llegir que “els i les professionals dels mitjans de comunicació catalans ens comprometem a no convertir-nos en transmissors/es ni altaveus de discursos de l’odi”.
El manifest, juntament amb les recomanacions per tal d’evitar que “si un candidat o representant d’un partit que promogui idees xenòfobes, racistes i discriminatòries, ha de ser entrevistat per un mitjà o participa en un debat, no permetre que se serveixi dels mitjans, i encara menys si aquests són públics, per fer propaganda basada en principis discriminatoris, xenòfobs o racistes”; com ara “posar en evidència els posicionaments polítics, les declaracions públiques, les campanyes i els actes discriminatoris, xenòfobs o racistes”.
Però ja amb la campanya electoral a punt d’acabar-se pot ben dir-se que ben pocs mitjans han seguit aquestes recomanacions de forma sistemàtica.
El cas més evident és probablement la cobertura que ha rebut l’alcalde de Badalona i candidat del PP, Xavier García Albiol, qui s’ha convertit en l’exemple més paradigmàtic per ser qui més rèdits electorals ha aconseguit del seu discurs xenòfob. Però tot i la polèmica que va generar el seu lema “Netejant Badalona” és fàcil trobar anàlisis en els quals s’oblida tota la faceta xenòfoba del candidat, o perfils en què se’n justifica tot l’argumentari sense cap versió de les veus crítiques.
A més, l’estratègia badalonina ha estat replicada per no pocs candidats del PP a l’àrea metropolitana, inclosa Barcelona, però la cobertura de la campanya ha normalitzat aquest discurs sense entrar a qüestionar-ne les dades falses o les omissions que conté, tal com recomana el Codi Deontològic.
Tot i que la cobertura sobre Plataforma x Catalunya ha millorat respecte a anteriors comicis i cada cop més mitjans investiguen i denuncien alguns dels seus muntatges i falsificacions per estendre el discurs de l’odi. Tot i així, des d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, es denuncien casos en què es normalitzen les seves candidatures, fins i tot des de mitjans públics, com per exemple a Olot Televisió.
Alguns dels arguments que permetrien desmuntar el discurs xenòfob d’alguns partits o candidats es poden trobar als “informes de campanya” que publica SOS Racisme sota el nom de Mistos electorals, on també es recullen exemples de bon periodisme en aquest camp.
