El 9 de novembre dèiem que la mobilització d’aquell dia tindria cua. I també comentàvem que un cop feta aquella consulta amb una gran participació, el procés es trobaria amb l’obligació d’abordar de cara els termes reals de la confrontació independentista. Com a conseqüència, Mas ha hagut de marcar un calendari per a assolir aquest objectiu. S’ha acabat el temps de les dilacions i ha quedat més clar que ara sí que la cosa sembla que va de debò.
D’entrada es pot dir, doncs, que és una bona noticia que la proposta de Mas acoti dins un any i mig el procés de preparació de la independència. A partir d’aquí el moviment popular independentista haurà de contribuir a posar control i ritme als diferents passos que caldrà fer.
Si ara va de debò, caldrà que les candidatures independentistes (perquè n’hi haurà més d’una) es presentin amb uns punts mínims d’acord que permetin encarrilar de manera conjunta i coherent les diferents fases en què la confrontació amb l’Estat espanyol anirà creixent.
Si ara va de debò caldrà que aquest període estigui dirigit per un govern de concentració que aplegui les diferents sensibilitats polítiques i socials i que les tasques de la preparació de la independència vagin acompanyades de mesures de xoc que posin fi a les situacions greus de pobresa, si cal retallant els sous de polítics i alts càrrecs de l’administració.
Si ara va de debò cal preparar organismes representatius que no siguin emanats de les institucions generades per la legalitat espanyola i hi tingui un paper destacat una Assemblea de càrrecs electes que s’organitzi fora de la legalitat imperant.
Ara que sembla que va de debò caldrà, doncs, fer les coses ben fetes sense trampes ni decisions unilaterals i desenvolupant un ampli procés participatiu. No seran només les paraules. Seran els fets concrets els que ens diran si tot plegat va de debò.
